Miquel Quetglas Morey (Palma, 1959) s’ha jubilat recentment del cos de policia local de Palma, del qual n’era Major. Després de 44 anys de servei, dels quals 16 els va passar a Sóller, ens explica els canvis que ha vist durant la seva trajectòria professional i a què es dedicarà a partir d’ara.
-Com diria que han estat aquests anys de servei?
-Hi ha hagut de tot. Moments bons i dolents i de molts bons. Fer feina en la seguretat pública et dona satisfaccions i frustracions, alegries, decepcions, però el més positiu ha estat conèixer molta gent i poder-la ajudar. M’ha donat l’oportunitat d’aprendre de qui en sap, sobretot durant el temps que vaig ser a Sóller, on vaig aprendre molt dels policies veterans quant a rescats de muntanya i de com abordar incendis forestals.
-D’aquí sorgí el grup de rescat de muntanya?
-Sí. Ho vaig crear l’any 1987 quan era sergent cap i també vaig ser un dels fundadors de Protecció Civil Sóller. Després, vaig tenir la gran sort de crear l’agrupació Protecció Civil Palma.
-També va participar de la reforma circulatòria a Sóller?
-Durant la meva estada a Sóller, vam iniciar la gran reforma circulatòria. Va ser molt qüestionada al seu moment, però sense aquests incis ara no tendríem la plaça pacificada i sense cotxes. Record rebre moltes crítiques, però vaig tenir el suport de Xim Reynès (regidor de circulació) qui va encomanar un estudi tècnic i el vist i plau de Tràfic per posar-la en funcionament. Tot i això, se’m va criticar posar senyals de 20 Km al carrer Nou quan ara ha arribat per llei.
-Va ser un visionari idò.
-Sempre m’ha agradat llegir molt sobre com gestionar els espais urbans, fitxant-me amb altres indrets d’Europa que van més avançats que nosaltres. M’he inspirat en pràctiques europees com per exemple, reduir la velocitat i fer carrers d’un sol sentit. Tot i que va costar molt limitar, es va aconseguir. Una altra proposta que canviàrem va ser unificar el mercat dels dissabtes. Això va ser molt difícil, però encara es manté.
-Els canvis costen?
-Exacte. També va ser una revolució canviar l’escaló davant el Mercat, la gent més antiga ho recordarà, però van ser obres valentes que es van fer en aquell moment i és una llàstima que no es continuàs. Vam ser els primers a modificar la mobilitat a Sóller: vam regular la càrrega i descàrrega, implantar la ORA, regular els Guals, però han passat més de 20 anys. S’hauria d’haver continuat un camí de prognosis per veure què fer en un futur.
-S’està gestant un projecte per intentar treure els cotxes del centre i que la gent pugui aparcar als dissuasius. Què en pensa?
-Ja estava previst en aquell moment, tot està inventat. Vaig participar amb Jaume Colom per fer l’aparcament de Cetre; a sa Taverneta; Can Quart; als Estiradors i creàrem pàrquings per nuclis. A la Calatrava, en canvi, no s’havien de fer pisos, sinó un macroaparcament amb oliveres i tarongers. Es tractava de crear zones d’aparcaments amables. Així i tot, és l’administració qui ha de regular l’espai públic. Es tracta de crear nuclis convertits en zona de vianants perquè la gent pugui anar a peu, pacificar l’espai i permetre’ls transitar amb seguretat.
-Sóller ha crescut des de llavors.
-Sí. Sóller ha crescut i hem quedat enrere perquè no s’han fet aparcaments. El gran problema de saturació ve pel canvi de model turístic a les Illes. Els turistes ja no venen per deu dies sinó per quatre. Això fa que augmenti la pressió damunt el territori. L’aparcament de can Cera ja estava projectat quan jo era a Sóller, però ens topàrem amb el Pla General i no es va poder fer. També estava pensat on hi ha el polvorí al Port i un altre a davall les rentadores del Tren. Un altre, era tapar Sa Torrentera i anul·lar Isabel II.
-La mobilitat sempre suposa queixes.
-Quan vam fer el canvi de circulació es va crear l’associació de comerciants del carrer de sa Lluna, perquè estaven en contra. Qualsevol novetat o canvi sempre produeix un corrent en contra i s’ha d’analitzar tot, impactes ambientals, etc. No és tan simple i s’ha de fer un estudi complet. De totes maneres a Sóller és molt difícil de regular el trànsit.
-Heu fet feina també en el camp de les emergències.
-A Sóller no teníem mitjans, els bombers no hi eren i el parc només estava obert a l’estiu. Si hi havia un incendi a l’hivern havíem d’anar a cercar els efectius a casa seva. Tot això, ens va fer adaptar mesures preventives i d’actuació de carrers i tot això sense túnel. Aquests factors fan que t’hagis d’especialitzar molt en emergències perquè la primera línia érem noltros, la Creu Roja i la gent.
-Ara és Policia Local, però un temps eren municipals.
-Som Municipal, perquè significava una persona propera al ciutadà, als comerciants o altres col·lectius. No entenc el canvi de nom, ni tampoc el de sergent per subinspector, quan la primera és la figura més antiga dins l’ordenament policial.
-Què farà a partir d’ara?
-Som Doctor en Turisme, advocat i faig classes a Nebrija (Universitat de Madrid) i a la Universitat de les Illes Balers. També continuaré amb la investigació.