Joan Miquel Arbona i Mas (Sóller, 1955) és un expert en informàtica i sistemes d’informació geogràfica. Ara està cartografiant, per al Sindicat de regants, els 60 quilòmetres de síquies de la Vall. A més, està creant un programa de gestió administrativa.
-Quin projecte estau duent a terme actualment?
-Durant la meva vida he estat matemàtic de professió i docent a l’Institut de Sóller durant més de 30 anys. Però sempre he estat geòleg per afició. Des que era ben petit volia ser siquier, perquè m’interessava molt tot el tema de l’aigua i de les síquies. Per això, em vaig jubilar i vaig proposar al Sindicat de Regants fer una catalogació per posar al dia tots els elements físics de les síquies. El que vull és informatitzar des d’un punt de vista administratiu tot el que és el Sindicat de Regants, que era una cosa que mai s’havia fet abans. Com és una feina que sempre m’ha interessat, pas gust de fer-ho.
-Quan vàreu començar?
-Doncs em vaig jubilar fa ara 9 anys, i aquest projecte el vaig iniciar el 2018, és a dir, fa ja sis anys que el faig. Durant la pandèmia vaig haver d’aturar la feina de camp, però vaig poder continuar fent la part administrativa des de casa amb l’ordinador.
-I quin temps pensau que us falta per acabar la feina?
-Quan vaig començar tenia previst fer-ho en uns dos anys, però ja en duc sis i crec que mínim n’estaré vuit en total. Hi ha molta feina per fer, i sempre et vas trobant traves que endarrereixen les tasques a haver de fer. Ara he pegat una bona estirada perquè compt amb el suport de la nova gerent del sindicat, Antònia Palou, que és geògrafa i m’ajuda molt amb tota la feina.
-Com us distribuïu les tasques?
-El que jo faig és anar seguint a peu tots els ramals de la Vall. Faig fotografies de tot (en tenc més de 15.000 ja fetes), agaf mesures dels elements, ho vaig localitzant tot molt precisament. Per a després des de casa anar-ho guardant tot dins el programa amb el qual es veurà una foto aèria de Sóller de fons, i pots veure totes les fonts, parcel·les, síquies, fibles, etc. Tot està allà mateix, fent unes capes que són el que fan aquests sistemes d’informació geogràfica.
-Quines parts té el sistema que estau creant?
-Estic duent a terme dos projectes alhora que òbviament van enllaçats. Per una banda, estic localitzant amb un programa d’informació geogràfica tots els elements físics de les síquies: les parcel·les, les fonts, les entrades d’aigua, que no tan sols són les dues fonts principals, sinó que n’hi ha moltes més. També hi ha les conduccions, que són les mateixes síquies, tubs, etc.; les fibles, que és allà on l’aigua gira per anar cap a una banda o una altra per tal que pugui arribar a una parcel·la; també hi ha els registres que hi ha en els carrers o damunt les síquies; i algunes coses que són annexes que complementen el sistema com poden ser les sínies, els pous, les rentadores, els molins, etc. Per tant, el que faig és anar localitzant tots aquests elements per ficar-los posteriorment en el sistema i que vagi quedant tot registrat per tal que aquesta informació serveixi als membres del sindicat. Per ara he fet un 50% de la Font de s’Olla, és a dir, uns 20 quilòmetres. També en el programa ja hi ha unes 700 fibles posades, per exemple. En total, entre la Font de s’Olla i la de s’Ullet, hi ha uns 60 quilòmetres de síquies. Per altra banda, l’altre programa que estic creant és un programa de gestió administrativa, en el qual estaran registrats tots els socis, les parcel·les que tenen assignades (ja que hi ha propietaris que tenen més d’una parcel·la), les quotes, etc. Els dos programes estan enllaçats, les dades d’un van a parar a l’altre i viceversa.
-Quins són els problemes que us heu anat trobant?
-Doncs m’he anat trobant dificultats en la feina de camp. Una de les coses és el difícil accés que tenc a diverses síquies, perquè moltes d’elles estan en propietats privades. Sempre he d’anar a demanar als propietaris si puc passar, que la veritat és que sempre em diuen que sí quan els explic la feina. Però a vegades no hi són i ja em dificulta la feina contínua. Un altre dels problemes que he trobat és que hi ha molts punts on es perd aigua i, per tant, l’aigua no arriba al final del ramal o a certes parcel·les. S’hauran d’arreglar moltes fibles perquè no es produeixin aquestes pèrdues d’aigua. S’ha de fer un bon manteniment de tot perquè les síquies funcionin bé. Una altra cosa són els embussos que es generen en els tubs. Fa uns 25 anys es varen entubar uns 20 quilòmetres de la Font de s’Olla, els tubs substituïren les antigues síquies, però passa el mateix, que si no es duu un manteniment precís es generen embussos i això dificulta també que arribi l’aigua a les parcel·les.
-Pensau que el fet d’entubar part de la síquia de la Font de s’Olla fou un error? O un encert?
-Tot té els seus pros i els seus contres. La idea d’entubar aquesta part es va tenir amb bon criteri, ja que, si es mantenia tot ben net era molt més pràctic que tota l’aigua arribés allà on havia d’arribar. Però, per contra, durant els darrers 40 anys s’ha anat perdent part del manteniment de les síquies, i el que això provoca és que ramals s’omplin de terra o arrels d’arbres. El problema dels tubs és que si es fa un embós costa més trobar el punt afectat, perquè no es veu. A part, les síquies vistes són molt més guapes estèticament, a la gent li agrada veure l’aigua com corre.