Els educadors de carrer, Joan Puigserver Ferrà (Esporles, 1994) i Alejandra Mercadal Ibáñez (Palma, 1996), treballen amb famílies, infants i joves per la prevenció de conflictes i la protecció de situacions de risc o de vulnerabilitat. Entre altres actuacions, intervenen a tots els centres educatius de Sóller per tractar temes d’igualtat i de violència de gènere. Amb motiu del 25N, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, hem conversat amb ells per conèixer com treballen durant tot l’any per erradicar conductes masclistes.
-Dilluns es commemora el 25N, des del vostre àmbit què feis?
-Quan es tracta d’una intervenció dins l’aula, sobretot ens centram a millorar la convivència. Encara que la conversa amb el grup s’hagi iniciat per un conflicte dins classe, feim una feina de prevenció perquè al darrere hi ha temes de fons com la igualtat; xerrar bé als companys, tractar-se bé sigui quin sigui el seu gènere, etc.
-I al carrer o en altres situacions?
- La mateixa prevenció es fa al projecte Patis Oberts o durant les festes populars a través de les campanyes com «No i Punt» o «No siguis ase». A escala familiar, en canvi, treballam de manera més específica, perquè ens trobam amb diferents nivells de violència de gènere, de vulnerabilitat o risc, tot i recordar que ningú està lliure de males conductes. N’hi ha en tots els àmbits de la societat. A escala comunitària, la base és intentar promoure el respecte; la convivència i les bones relacions personals (assertivitat, empatia) per intentar prevenir i evitar actituds violentes. En el cas dels adolescents, on es produeixen les primeres relacions, parlam dels conceptes de respecte mutu i de confiança, que a vegades no es donen pel model que han tengut davant.
-Es podria dir que hem tornat enrere amb aquest aspecte?
- No ho podem confirmar, però notam que s’ha d’explicar molt què significa «consentiment», el perquè i, sobretot, ens costa molt fer veure als joves que les relacions que tenen, de vegades, no són tan sanes com haurien de ser.
-Les xarxes socials afecten en aquest tipus de conducta?
-Hi ha un perill que abans no hi era, evidentment. Les xarxes socials i la tecnologia fan difícil controlar els missatges que arriben als joves que no saben distingir si és una notícia real o falsa (que a noltros també ja ens costa) o si ‘l’influencer’ que han seguit sempre, diu la veritat o no. Això és molt perillós i difícil de controlar. S’afegeix, el consum massiu de pornografia, que du molts problemes.
-És preocupant aquest accés fàcil a la pornografia?
- Ho és. De fet, és una de les consultes que més ens fan des dels centres escolars. En la darrera formació que vam assistir ens confirmaren que el 80% dels infants s’inicia a la pornografia entre 6 i 8 anys. La xifra escarrufa. L’accés és fàcil, perquè moltes vegades es troba en els jocs gratuïts on es col·loquen anuncis d’aquest tipus.
-Com afecta l’infant?
-Pot començar en un canvi d’actitud a classe que finalment afecta la relació de tot el grup. En l’àmbit de primària segurament és per un ús inadequat de la tecnologia, on visualitzen un model que no és real ni bo, atès que mostra una forma de relacionar-se que és violenta. Per tant, a partir d’aquí, a l’aula es treballa l’autoestima; el com em sent; com som. Amb tot, aquesta forma de relacionar-se més violenta existeix.
-Què es pot fer des de casa?
-És molt important donar confiança i xerrar, perquè un jove no serà un psicòpata per haver vist un vídeo porno o una pel·lícula que no és per la seva edat o hagi jugat a un videojoc que no ha de jugar. Però si a nivell familiar som capaços de parlar amb naturalitat, reflexionar i explicar que no és un model a seguir i que no farà gaudir a la parella, hi ha molt guanyat en prevenció.
-Està bastant estès idò?
-Totalment. Es normalitza aquesta manera de relacionar-se perquè com més consumeixen vídeos d’aquest tipus van pujant el llistó fins a arribar a pràctiques més dures i en 16 anys ja veus imatges que per la població en general suposen un 0,001%. En aquests casos, nosaltres ho treballam ja de manera personal.
-Quines ‘violències’ hi ha més entre els joves?
-Sobretot són microviolències, com comentaris o xerrar malament a classe. Però també hi ha control del mòbil i l’assetjament a través d’aquest. Si normalitzam aquestes actituds, en un futur és més fàcil arribar a conductes més extremes (violència física i agressions). Si és un cas que ha normalitzat les relacions sexuals a través de la pornografia o escolta una música determinada pot derivar en ser adult en una conducta controladora i no de plaer mutu. De totes maneres, és difícil arribar a un punt de violència física per l’edat, perquè són relacions que comencen.
-Ha de canviar la coeducació?
-Un dels problemes de la coeducació ha estat que no s’ha aconseguit fer veure als al·lots homes que no se’ns acusa de res, sinó que vivim a una societat amb uns models que no són sans ni bons i que discriminen a la meitat de la població (la femenina). Estan passant fets que no són normals, per tant, s’ha de veure què es pot fer per canviar això i aquí no hem arribat. Per desgràcia, ha derivat en un gran nombre de joves que rebutgen directament la paraula feminisme (que al final només cerca la igualtat), perquè el missatge no ha arribat i quan els parles d’això es posen a la defensiva.