Guillem Puig (Fornalutx, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana. Per les seves aules han passat milers de persones nouvingudes, però també residents que s’han interessat per aprendre català. Després de 35 anys impartint formació per a adults, enguany l’Ajuntament ha cancel·lat els cursos per manca d’inscrits.
- Creu que la política del Govern en matèria lingüística ha causat que no hi hagi classes de català?
- Clar. Per què has d’anar a classes d’una cosa on cada instant et diuen que no serveix per a res; que s’elimina del requisit o que no té cap mena d’importància? Per què s’ha d’estudiar si senten que no és útil?
- Ha estat sempre així?
- No. Hi ha hagut anys que he tengut cursos quatre dies seguits amb trenta alumnes cada curs arribant a un total de 120. Enguany he acabat amb set. Això ja ho vaig viure durant l’època de Bauzá, per tant, pens que ha arribat el moment que la gent valori el que representa per ells la nostra llengua.
- No estau d’acord amb política del govern respecte del català idò?
- De cap de les maneres, perquè van a penalitzar el fet diferencial lingüístic de les Illes Balears. Per això reclam que se’ns catalogui espècie en perill d’extinció que és el que volen. I si hem d‘anar vestits en calçons amb bufes i faldes a l’ampla jo hi vull anar i que la gent pugui dir: mirau aquí hi ha un aborigen mallorquí d’arrel! De tota manera, és vergonyós que els polítics de Vox i PP defensin això.
- Quin problema té la societat actual amb el català?
- Jo crec que es viu una època de catalanofòbia propiciada pel procés independentista català i auspiciada pels sectors més dretans de la societat que hi han vist un colador de vots. És a dir, avui en dia ets anticatalà i ja guanyes vots. Això és molt trist perquè acabes penalitzant un fet cultural que encara que sigui diferencial de la major part de la gent d’Espanya sí que és comú a altres províncies de l’Estat Espanyol com Galícia o País Basc, que també comparteixen una llengua diferent del castellà. Com més cult ets i més idiomes xerres, més t’han de penalitzar? No s’entén.
- Justament això passa quan al Parlament espanyol es poden utilitzar totes les llengües cooficials?
- Un altre contrasentit. Això hauria d’haver estat el normal d’ençà de l’arribada de la democràcia.
-Per què aquesta catalanofòbia?
- Perquè la gent identifica llengua catalana amb independència i no és el mateix i m’enrabia. Com és el meu cas, apreciï i estim la llengua catalana, però no sóc independentista.
- Idò per què hi ha aquest odi?
- A nivell lingüístic, la gent confon entre un polític català i un partidari de la llengua catalana. Per tant, devem ser l’únic país del món on es penalitza ser poliglot. Xerram dos idiomes i ens castiguen com si n’haguéssim de parlar un, que sempre ha de ser el mateix: el castellà. Això és un procés d’involució cultural i lingüística. No m’hagués pensat mai que acabaria defensant la política lingüística de Gabriel Cañellas i Jaume Matas.
- Considera que era un tema ja superat?
- I tant. Com a filòleg i mestre de català no don lliçons a un manobre o a un pintor de com ha de fer la seva feina. Des de la Reial Acadèmia de la llengua Espanyola ja fa decennis que es va reconèixer el català com a llengua única amb variants dialectals. Per tant, és des del sector acadèmic on s’ha de fer la feina i se’n fa, la resta de comentaris són manipulació política. Però ara parles català i sembla que t’has d’empegueir.
- Avui en dia el discurs és donar més visibilitat al castellà amb el concepte que ens han imposat el català. Què en pensa?
- M’agradaria conèixer qualque mallorquí actual que no sàpiga castellà. En canvi, quan les meves padrines eren vives, elles sí que el desconeixien. Això indica quina és la llengua originària que es xerrava aquí. Xerraven mallorquí o si vols dir variant dialectal de Mallorca, però el castellà els va venir de rebot i la gent vivia en català. Per tant, el retrocés que pateix la llengua actualment amb les polítiques lingüístiques que es duen a terme van a enfonsar la llengua catalana i això és trist i penós. Hi ha manca de cultura i la gent en comptes d’estar contenta de conèixer dos, tres o vint-i-cinc idiomes fa com si n’haguessis de conèixer només un.
- Com és possible aquest retrocés de la llengua d’aquí?
- La societat està més alfabetitzada, però curiosament anam cada vegada amb menys parlants. Hi ha més gent que coneix la llengua; l’escriu i la llegeix, però l’ús real del carrer es va perdent. I això és culpa un poc de tots que no hem fet valer a bastament la nostra llengua.
- Hi ha alguna solució?
- El problema serà que en el futur la gent sabrà escriure en català, però no parlar-lo. Hem de partir de la base que els mallorquins d’arrel som el 32% de la població local i si damunt que som pocs es fan lleis que penalitzen xerrar amb la nostra llengua tot es redueix a un simbolisme. Estic descoratjat perquè vivim a un procés d’involució cultural i lingüístic i no hi veig sortida. Pensar que el meu net de tres anys serà la darrera generació que viurà de forma natural en català a casa seva és trist i això du a una llengua cap a l’extinció.