Múltiples històries han passat del paper a la gran pantalla de la mà de Guillem Miró (Sóller, 1991). Un multipremiat cineasta que, en qüestió de 6 anys, ha passat de voler abandonar el món audiovisual a dirigir el seu segon llargmetratge amb la implicació de fins a 3 productores diferents. Així, la Vall acollirà el rodatge del film «Mario» a principis del 2024.
- Com a cineasta, quina ha estat la vostra trajectòria?
- Vaig fer el meu primer curt al batxillerat, amb l’ajuda dels meus amics de l’Institut. Després vaig entrar a una escola de cinema a Barcelona i, durant 4 cursos seguits, vaig fer un curtmetratge cada any. Aquí ja vaig anar descobrint alguns aspectes, que vaig acabar consolidant en fer el màster de guió. El 2016 vaig fer el meu primer llargmetratge, titulat «En acabar». Però, tot i que va agradar, el reconeixement i els resultats econòmics no foren els esperats. Així, vaig estar un temps sense fer cinema fins que em vaig posar un ultimàtum i vaig dirigir «Peix al forn», un curtmetratge mediambiental que va rebre multitud de premis internacionals i que després m’animà a fer «Avistament 1978». A partir d’aquí, tot m’ha anat millor, i el darrer any he pogut dirigir «La nau» i «La farsa», ara en fase de festivals.
- I com és, dedicar-se a la indústria del setè art?
- És un mercat molt ampli, amb múltiples interessos i de gran complexitat. Segurament l’experiència és la clau, i s’han d’anar fent petites passes molt a poc a poc. Per exemple, per fer un curtmetratge amb una mica de pressupost, has d’haver anat abans a festivals reconeguts de cinema. I sense això és molt complicat portar endavant un primer llargmetratge. Fer una pel·lícula costa més d’un milió d’euros, i ningú els posarà si no està absolutament segur que tu seràs capaç de fer-ho molt bé.
- Ara estau preparant el vostre segon llargmetratge, titulat «Mario». Sents que tens molta més experiència que quan vas dirigir «En acabar»?
-Evidentment. Des d’«En acabar» he perdut molta il·lusió, però he après a fer feina de manera més constant i a prendre-m’ho de manera més professional. En definitiva, a premeditar cada acció i a treballar més progressivament. Ara es pot dir que m’he tornat un professional, que és molt més avorrit però que també em pot portar molt més enfora.
- Podríeu explicar com sorgeix aquesta nova pel·lícula?
- Neix de la forma més estranya possible. Durant un temps, vivint a Barcelona, no tenia ni gaires recursos ni feina, i per guanyar diners vaig començar a fer experiments mèdics. En aquestes proves, havia de quedar tancat uns dies amb uns companys que no coneixia, i els vaig estar demanant que m’expliquessin la seva història. Així va ser com un d’ells em va contar que, abans d’arribar a un aniversari, tothom va descobrir que qui feia els anys era un mentider. I vaig quedar fascinat amb la idea que surti a la llum que ets un desgraciat el dia en què els més propers t’organitzen una festa sorpresa.
- Per tant, el film tractarà el tema de la impostura?
- Exacte. Estam produint un film sobre l’engany i el seu descobriment. Però també sobre tot el que envolta aquesta mentida. Un mentider necessita algú que se’l cregui. I aquesta part no sempre és innocent, sinó que també pot esser còmplice. Per exemple, perquè la gent només recorda el que vol o perquè exagera uns aspectes determinats. O perquè només sabem sobre els altres allò que ens han contat. I al final, fins i tot ens hem de demanar si el mentider realment està mentint. Per això, la nostra història explorarà tots aquests factors.
- El rodatge tendrà lloc al municipi durant els primers mesos de 2024. Què significa, per a un solleric, fer realitat aquest film des de la seva terra?
- Em ve molt de gust rodar aquí perquè, encara que visqui a fora, Sóller és casa meva i no ho deixarà de ser mai. Vaig llegir un autor que explicava que tota la nostra vida es defineix entorn de la infància i de l’adolescència. I crec que és una reflexió molt encertada. En el meu cas, sempre torn a aquesta època de la meva vida. I, tant és així, que les 2 pel·lícules que estic escrivint succeeixen a la Vall.
- Per arribar fins aquí, quin ha estat el recorregut que ha realitzat aquest projecte?
- «Mario» va ser seleccionat al workshop de l’Atlàntida Film Festival, on vàrem poder coincidir amb alguns professionals del sector. També va esser elegit pel Mediterranean Film Institut de Grècia, que va reunir un grup de guionistes per escriure les seves històries a una illa amb l’ajuda d’un professor especialitzat. I, més endavant, s’hi varen implicar les productores Somera Films, Corte y Confección de Películas i la valenciana Nakamura Films. Així, vàrem poder confirmar el finançament d’IB3, À Punt i Filmax, i el suport dels governs balear i valencià.
- I al dia d’avui, en quin estat es troba la producció?
- Ara mateix el guió ja està llest i el càsting està pràcticament tancat. Falten alguns detalls, com les dates. Però podem dir que, si tot va bé, comptarem amb alguns actors reconeguts a nivell nacional. De moment, ens trobam amb la preproducció, i estam cercant una localització a la Serra de Tramuntana per poder fer el rodatge. Per això, necessitam una casa amb una sala de més de 30 metres quadrats, amb un safareig i amb unes escales que pugin a un segon pis.