El Torrent de Pareis és el torrent més letal de l’illa segons la investigació «Anàlisi dels accidents en descens de barrancs: evolució temporal i perfil dels afectats» realitzat per Francesc Gràcia, Pau Balaguer i Xavier Bascuñana, de la UIB. L’estudi es basa en l’observació dels torrents més letals de Mallorca per fer barranquisme des de 1990 fins a l’actualitat. Els primers de la llista es troben a Escorca, que són el Torrent de Pareis i el Torrent Fondo de Mortitx. L’estudi fou presentat a les IX Jornades de Medi Ambient del passat novembre i comptà amb l’ajuda de Toni Josep Sosa, del Grup de Rescat de Muntanya, que aportà informació sobre el torrent en qüestió.
«En realitat el Torrent de Pareis no és el més perillós, però és al que hi va més gent, i per això és al que hi ha més morts» explicà Sosa. «El que hem fet a aquest estudi és englobar el Torrent de Pareis i el Torrent de Sa Fosca (Gorg Blau), el primer és on hi ha més excursions i el segon és dels més guapos d’Europa» digué. En total, es registren 33 morts per barranquisme a l’illa, 14 al Torrent de Pareis, el que Sosa aclarí que «és normal, podria ser més gent, tenint en compte els accidents de tràfic que hi ha cada any». Pel que fa al fet que es continuïn donant aquestes situacions, afirmà que «per la metodologia adversa, és a dir, no preveure les condicions, el desconeixement d’una tècnica concreta en un moment precís i els accidents, que sempre n’hi ha». «Ara hi ha més rescats de muntanya perquè hi ha més gent, abans només eren caçadors i cercadors d’esclata-sangs» assegurà.
«Les meves recomanacions són saber les tècniques adients per cada barranc, les condicions del moment concret, no és el mateix un torrent amb aigua que un eixut, i anar amb un guia» indicà. Jaume Darder, fill d’un dels fundadors del GEM (Grup Excursionista de Mallorca), que també ha fet diverses vegades el Torrent de Pareis, apuntà que «el d’abans no es podien dir rescats com els coneixem ara, en aquell temps nosaltres ens arreglàvem, si érem dos, un ajudava a l’altre, si érem més, teniem més ajuda, no teníem mòbils ni altres medis» digué. «Si perillava la vida d’algú feiem el possible per arribar a qualque part on contactar amb Guàrdia Civil i personal sanitari, i els pagesos de l’entorn sempre estaven disposats a ajudar» afegí. També recalcà que «el nombre d’accidents manté una proporcionalitat amb les multituds que recorren les nostres muntanyes». «L’equipament no era el d’ara, però sempre hi ha gent que no valora els perills d’anar a la muntanya mal equipada» acabà.