Dels 8.124 habitatges que hi ha actualment a Sóller, només 5.267 s’utilitzen com a primera vivenda. Així ho exposen les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, que també comptabilitzen fins a 1.119 immobles buits i sumen un total de 646 habitatges destinats al lloguer turístic. D’aquesta manera, més del 35% dels habitatges s’aprofiten com a residències secundàries i no estan disponibles com a domicilis principals. Unes xifres que comprometen el mercat immobiliari de la Vall i augmenten la pressió sobre els preus dels habitatges.
Des de la immobiliària Xisca Coll, expliquen que «el dia d’avui, a Sóller hi ha molt poca oferta, mentre que la demanda ha ascendit de manera significativa, i no només a nivell vacacional». En paraules de la directora de la companyia, «els compradors són majoritàriament estrangers, que cerquen segones residències amb sortida a l’exterior i, preferentment, amb piscina. Això sí, també n’hi ha alguns que tenen la intenció de quedar a viure aquí».
Tot plegat, «deixa els joves de la Vall en una posició molt complicada», adverteix Xisca Coll. I afegeix que «lloguers no n’hi ha. I per comprar el que entra dins el seu pressupost, després han d’invertir en una reforma que ho fa tot completament inviable. Hem de tenir en compte que les propietats amb espai exterior ja se situen al voltant del mig milió d’euros».
Davant aquesta situació, la preocupació de la joventut local és cada cop més evident. D’entre els 7 joves consultats per fer el reportatge, tots entre els 25 i els 27 anys, només 1 s’ha aconseguit emancipar. En canvi, els 6 restants han coincidit en lamentar que els preus, a Sóller, es troben molt per damunt del seu poder adquisitiu. En qualsevol cas, tots els enquestats han volgut mantenir el seu anonimat.
Les circumstàncies personals de cada jove són diferents. Però les dificultats per trobar un habitatge suposen un conflicte econòmic fonamental en tots els casos considerats. «Sóc funcionària, amb una feina fixa i un bon sou. Però, fins i tot en parella, independitzar-me és inviable», exposa una de les joves. «Amb 26 anys, i com a autònoma, tenc menys estabilitat en aquest sentit. I en la meva situació, l’emancipació és del tot inaccessible», respon la següent entrevistada. «El meu company i jo ja fa 5 anys que ens volem independitzar. Però si en parella és complicat, amb un infant i un animal, és impossible», culmina la jove de 27 anys. I afegeix, «els pisos que abans costaven 200.000€, ara en valen 500.000. I jo me pos en la pell del venedor i entenc que en vulgui treure més diners. Però hi ha casos en què els preus són desorbitats».
Així, els que comparteixen aquesta problemàtica també convergeixen en una altra situació. «Gràcies a Déu, tenc la possibilitat de viure amb els meus pares i puc estalviar», comenta un dels enquestats. I una altra jove s’hi suma, assenyalant que «si això segueix així, haurem de continuar vivint a cal meu sogre». És, en definitiva, el mateix panorama que dibuixa una jove de 25 anys. «He hagut de perdre la vergonya i quedar a casa dels meus pares. No hi veig cap altre remei possible. I encara sort que tenc aquesta opció», explica.
Entre les mesures que contemplen els joves per revertir aquesta situació, es troben la limitació del lloguer vacacional, l’augment del nombre de vivendes de l’IBAVI o les ajudes econòmiques per part de l’administració pública. «En qualsevol cas, no aconseguirem sortir del niu si no ens ajuden des de dalt», resumeix un dels afectats. «O l’única opció serà anar a viure a altres municipis més barats», contesta una altra jove.
Cap de les persones consultades contempla la possibilitat que el conflicte de l’habitatge es resolgui de manera immediata. I les distintes perspectives sobre el futur de la problemàtica no són particularment optimistes. Per una banda, hi ha qui manté l’esperança a llarg termini. «Si baixen els interessos, potser tot serà més fàcil», comenta una de les joves. I, per l’altre costat, alguns consideren que, a la llarga, aquesta situació mai no s’acabarà revertint. «Crec que no se solucionarà. Ningú mira per la gent de Sóller, i els preus són molt alts perquè hi ha estrangers que s’ho poden permetre. És injust i fa que els sollerics haguem de marxar», es lamenta un dels entrevistats. «Consider que aquest conflicte no es resoldrà, i me sap greu perquè estan focalitzant l’illa cap al turisme i els diners immediats, i no cap a la gent que vol quedar aquí», hi afegeix un altre jove en aquest sentit.