Sóller, abans de ser un atractiu però col·lapsat destí turístic, era una Vall d’oliveres i tarongers. A principis del segle XX el sector tèxtil i agrícola eren els motors de l’economia local. Degut a l’aïllament orogràfic, el municipi desenvolupà línies marítimes que permeteren una estreta relació comercial amb França i Barcelona. En aquest període de gran desenvolupament econòmic, concretament el 22 d’abril de 1899, va néixer el ‘Sindicato Agrícola Sollerense’. Josep Rullan i Mir, capellà i fill il·lustre de Sóller, volia crear una agrupació que protegís els interessos de la pagesia sollerica, i que ajudés a potenciar la comercialització dels seus productes. Així doncs, es formà la primera cooperativa agrícola d’Espanya gràcies al mossèn i a 10 benemèrits.
El capellà destacà per ser historiador, naturalista i un apassionat per l’agricultura, com ja havia mostrat anteriorment en aquestes mateixes pàgines. Rullan fou qui reclamà la necessitat d’ajuntar els esforços de tots per assegurar-ne el futur.
Cal destacar que llavors l’agricultura era un sector econòmic fràgil. Les plagues, les males collites, o la falta de maquinària, eren qüestions sobre les quals els pagesos no en podien tenir tot el control. Josep Rullan i Mir fou el primer de la Vall en interessar-se en l’estudi científic de les plagues, per després donar consells als pagesos.
Una de les primeres tasques que dugué a terme l’entitat fou oferir un espai, un centre social, per als seus socis. A partir d’aquí passaren per diferents espais i etapes fins al 1915 que a causa de la Primera Guerra Mundial entrà en crisi i sofrí molts retalls. El Sindicato Agrícola va romandre de forma lànguida fins al 1919, moment en el qual els socis decideixen fusionar-se amb el Sindicato Agrícola Católico San Bartolomé. La possibilitat de poder obtenir ajudes econòmiques de la Caja Rural fou un factor que va encoratjar aquesta decisió, però això suposà algunes conseqüències com la supressió dels Estatus, l’entrega de mobiliari, la maquinària, estris...
Després de la crisi i la posterior unió l’associació mancava d’un espai. Així doncs, llogaren una casa al carrer de la Mar per 35 pessetes mensuals. Aquest nou espai va romandre obert uns 30 anys i comptaren amb un conserge i una encarregada de l’oficina i administració.
Durant aquest temps les plagues foren preocupació freqüent dins la societat. Els tarongers en un principi eren esquitxats amb aigua i petroli, més endavant (1926) es fumigava amb àcid cianhídric. Posteriorment, també s’aplicaren mètodes diferents com les contra-plagues, que utilitzaven insectes que s’alimentaven de la plaga.
Quan arribà la Guerra Civil tot es va sumir en una boira d’incertesa. El 1937 el delegat local de les JONS suggerí a la directiva l’adhesió a l’Organització Nacional Sindicalista, però la junta declinà l’oferta de manera fulminant. Mesos després acabaren adherint-se a la ONS de manera reticent. Més endavant, el 1947, una assemblea general posà un canvi de rumb al sindicat i es constituí com a Cooperativa del Campo i adoptà el nom de Cooperativa Agrícola de San Bartolomé de Sóller.
La tafona
L’any 1925 sorgí un moviment decidit a la creació d’una Tafona Cooperativa. El 14 de maig de 1926 es va constituir la Tafona, que gaudia d’un espai cedit pel Sindicat i es beneficiava de l’acord amb la Caja Rural. Després d’anys de col·laboració estreta entre les dues entitats, el 1967 es produïa la fusió, s’uniren la Tafona Cooperativa de Sóller i la Cooperativa Agrícola San Bartolomé.
Actualitat
Segons Miquel Gual, actual president de la Cooperativa Agrícola, «ara mateix la Cooperativa compta amb uns 400 socis i 150 col·laboradors». Per ser soci Gual explica que «has de tenir terra en propietat o arrendada, i la quota d’ingrés són uns 600 euros».
Els últims anys la Cooperativa s’ha mantingut amb una certa estabilitat, gaudint de mica en mica de millores tècniques i noves propostes, com la botiga, la inclusió de nous productes, la nova tafona...
Gual apunta que «aquest any la Vall ha comptat amb una disminució considerable de la producció agrícola, sobretot d’oliva». Parlant de la producció, Sóller destaca pels cítrics, però Gual també té en compte les garroves, «abans rebíem entre trenta i cinquanta tones de garroves per temporada». «Fa dos anys hi va haver un ‘boom’ per la pujada de preu i arribàrem a les dues-centes tones, i l’última temporada foren unes cent cinquanta, que vol dir que ha disminuït, però seguim amb una gran producció», relata Gual. Gual també clarifica que «a Sóller hi ha més garrovers del que la gent es pensa, a cada olivar acostuma a haver-n’hi almenys un».
Tot i les estrictes regulacions, els recents entrebancs amb les tafones i la poca producció d’oli que s’espera, Gual assenyala que «la continuïtat de les dues tafones de Sóller està assegurada».
En relació amb el 125 aniversari de la Cooperativa, Miquel Gual avança que «el 28 de setembre es planeja fer un sopar de pa amb oli i un cinema a la fresca amb la projecció del film El olivo (2016), Icíar Bollaín». D’altra banda, el centenari de la tafona se celebrarà l’any que ve, i «estam preparant un llibre pel 2025 que tracti l’evolució de l’oli d’oliva de la Serra de Tramuntana i la tecnologia que ho ha permès», culmina Gual.