La secció número 2 de l’Audiència Provincial ha dictat el sobreïment de la denúncia presentada per la Confederación Española de Policia contra Diari de Balears i el seu director, Tomeu Martí i Florit, als quals acusaven d'un «delicte contra les institucions de l'Estat d'injúries o calúmnies greus contra Forces i Cossos de Seguretat».
Tant el Ministeri fiscal com la Defensa de dBalears varen presentar recurs d'apel·lació davant de la interlocutòria de continuació pels tràmits del procediment abreujat de 23 de febrer de 2024 del Jutjat d'Instrucció Núm. 9 de Palma, contra el director del diari, per un presumpte delicte contra les institucions de l'Estat previst en l'article 504.2 CP.
La Confederación Española de Policía i el policia espanyol David Pola Pérez, varen denunciar dBalears i Tomeu Martí per haver publicat l’article titulat ‘El delirant model policial que patim a les Balears’, signat per Margalida Lee.
Tant el Ministeri Fiscal com els investigats varen defensar que les expressions abocades en el diari objecte de la causa i referents al patró franquista i torturador amb què actuarien les FCSE queden emparades sota la llibertat d'expressió i que, per tant, no procedeix continuar el procediment al no ser els fets indiciariamente constitutius d'un delicte contra les institucions de l'Estat d'injúries o calúmnies greus contra Forces i Cossos de Seguretat.
L'àmbit de protecció de la llibertat d'expressió ha anat creixent en els últims anys, arran de recent jurisprudència del TEDH, que empara de manera expansiva aquest dret a difondre lliurement idees, pensaments, opinions i creences.
També es recorda que «a l'actuació professional de funcionaris policials en l'exercici de les funcions els límits permissibles per a la crítica són més amplis perquè estan exposats a un més rigorós control de les seves activitats i manifestacions que si es tractés de simples particulars sense cap projecció pública. En un sistema inspirat en els valors democràtics la subjecció a aquesta crítica és inseparable de tot càrrec amb rellevància pública».
En definitiva, la Sala acorda «el sobreseïment lliure de les actuacions».