Denuncien que les aigües tractades per electròlisi a la planta d’hidrogen de Lloseta s’abocaran a la xarxa de clavegueram del poble o al torrent

|

Reviure Tofla ha assistit «amb estupefacció» a la segona inauguració de la planta d’hidrogen de Lloseta, dos anys i mig després del primer acte oficial d'estrena: «Entenem que el potencial econòmic del projecte faci que es tornin passar per bones les notes de premsa escrites fa 30 mesos, però volem fer una crida directa a la ciutadania per alertar de la campanya evident de greenwashing que impulsen càrrecs polítics i multinacionals per convertir Mallorca en un parc temàtic en proves de l’energia».

«Resulta molt curiós que el 2022 ens assegurassin que el projecte de Lloseta era pioner a Espanya amb dura competència amb altres indrets molt interessats, i ara ens vulguin vendre el mateix argument. Tota Espanya va quedar aturada quan es va avariar la planta de Lloseta?», es demana l'entitat.

Reviure Tofla denuncia des de fa anys aquestes «campanyes de maquillatge que es varen iniciar per part de l’anterior Govern venent la planta d’hidrogen com una solució al problema laboral que suposava el tancament de la cimentera de Lloseta». «El temps ha posat les veritats i les mentides al seu lloc. Quant a l’hidrogen, també dubtam des del principi d’un projecte multimilionari amb molts aspectes obscurs, i hem presentat al·legacions sense obtenir mai cap resposta», han assenyalat.

Els arguments de Reviure Tofla per a posar en dubte la planta d’hidrogen són els mateixos que fa tres anys:

«1. L’aigua és un recurs imprescindible en el producció de l’hidrogen pel procés electrolític, la qual ha de ser d’un alt grau de puresa per evitar la pèrdua d’eficiència en el funcionament, i té un tractament previ d’osmosis. L’extracció de l’aigua es farà del Pou dels Mitjans, on CEMEX té una concessió, i es preveu que el consum serà de 15.000 m3/any: 12.000m3 per utilitzar en el procès de producció d'hidrogen i 3.000 m3 per aigües de consum humà. La quantitat anual és semblant al consum de tot Lloseta durant un mes. A més, genera 11.639 m3 d’aigües residuals per any, que s’abocaran a la xarxa municipal de Lloseta o al torrent. Els estudis previs alerten que si s’aboca a la xarxa pot col·lapsar la depuradora actual. En el cas de llançar les aigües tractades al torrent, no s’ha fet cap estudi de la possible contaminació dels aqüífers de la comarca.

2. La producció de la planta. Per produir un kg d’hidrogen es consumiran 54,6 Kwh i 18 kg d’aigua. Referent als usos de l’hidrogen produit estan pocs clars, i resulta excessivament costós la producció de l’hidrogen per uns usos tan minsos i poc concrets. Inicialment es produiran 300 tones d’hidrogen per cinc autobusos de l’EMT, un hotel i una terminal del port de Palma.

3. El transport de l’hidrogen de Lloseta es farà amb camions Turbotrailers fins al punt d’injecció a Son Ferriol. En el projecte no es fa cap anàlisi sobre el possible impacte a la xarxa viària i a la circulació , així com de la contaminació de CO2 generada per aquests camions de gasoil pel seu funcionament. Segons el projecte presentat, a la planta de Lloseta l’hidrogen es comprimeix dins contenidors i es transporten a les cotxeres de l’EMT per poder alimentar els cinc autobusos que circularan per Palma amb aquest combustible, i des d’allà s’injectarà a l’hidroducte fins a la central de Cas Tesorer.

4. Injecció a la xarxa de gas. La canalització de l'hidrogen a la xarxa de gas és poc rendible per a la ciutadania i la reducció efectiva d’emissions és nul·la. Aquesta injecció tan petita d'hidrogen al gasoducte –es preveu injectar un 2%- suposarà en realitat un increment de la factura del gas, mesurada en metres cúbics, per un rendiment inferior del producte consumit. Un guany per a l’empresa i un augment del cost per a la ciutadania. L'hidrogen té una densitat d'energia per volum més baixa que el gas fòssil canalitzat. A mesura que s'incrementa el percentatge d'hidrogen al gas canalitzat, baixa el contingut calorífic, i per tant cal augmentar el volum del gas necessari per cobrir les mateixes necessitats d’energia. A més, a partir del 20% d'hidrogen injectat al gasoducte suposaria fer adaptacions a les instal·lacions perquè l'hidrogen altera l'acer i provoca microfisures que poden generar fuites. Això ho explicam perquè ens hem assessorat, i els tècnics de les multinacionals també ho saben. No tenim tan clar si els polítics en són conscients.

5. La ‘verdor’ de l’hidrogen. Si cercam la rigorositat, no es pot afirmar que l’hidrogen produït sigui ‘verd’, tot i que hi hagi un camp de plaques solars just a la vora. L’energia generada per les dues plantes fotovoltaiques de les quals es parla, una a Lloseta i l’altra a Petra, no són d’autoconsum, sinó que estan connectades a la xarxa elèctrica general. Per tant, l’energia utilitzada per generar l’hidrogen prové d’una connexió industrial a la xarxa elèctrica comú».

+ VIST