Joan Miró va morir el 25 de desembre de 1983, a l'edat de 90 anys a Mallorca. Joan Miró va ser un pintor, escultor i ceramista català de fama internacional que va produir vívides obres d'art abstractes i surrealistes durant gran part de la dècada de 1900. Miró va ser un dels primers artistes a desenvolupar el dibuix automàtic com a manera de desfer les tècniques establertes anteriorment en la pintura, i per això, juntament amb André Masson, va representar l'inici del surrealisme com a moviment artístic. No obstant això, Miró va optar per no convertir-se en membre oficial dels surrealistes per a poder experimentar lliurement amb altres estils artístics sense comprometre la seva posició dins del grup. Va seguir els seus propis interessos en el món de l'art, des del dibuix automàtic i el surrealisme, fins a l'expressionisme i la pintura de camp de color. En nombroses entrevistes realitzades a partir de la dècada de 1930, Miró va expressar el seu menyspreu pels mètodes pictòrics convencionals com a manera de fer costat a la societat burgesa, i és famosa la seva declaració d'«assassinat de la pintura» en favor de l'alteració dels elements visuals de la pintura establerta.
Nascut en una família d'orfebres i rellotgers, Miró va estudiar art a l'Escola de Belles arts de La Llotja i en l'Acadèmia de Francisco Gali, a Barcelona. Va tenir la seva primera exposició en la Galeria Dalmau en 1918; tenia 24 anys.
En 1919, va viatjar a París, França, atret per la comunitat artística de Montparnasse. Allí, sota la influència dels poetes i escriptors, va desenvolupar el seu estil únic: formes orgàniques i plans d'imatge aplanats dibuixats amb una línia nítida. Generalment considerat surrealista pel seu interès en l'automatisme i en l'ús de símbols sexuals (per exemple, ovoides amb línies ondulades que emanen d'ells), l'estil de Miró estava influenciat en diversos graus pel surrealisme i el dadaisme, però va rebutjar la pertinença a qualsevol moviment artístic en els anys europeus d'entreguerres. André Breton, el fundador del Surrealisme, el va descriure com «el més surrealista de tots nosaltres». Miró va confessar haver creat una de les seves obres més famoses, El Carnestoltes d'Arlequí, en circumstàncies similars: «Com se m'ocorrien els meus dibuixos i les meves idees per a pintar? Bé, arribava al meu estudi de París, al carrer Blomet, a la nit, em ficava al llit i a vegades no sopava. Veia coses i les anotava en un quadern. Veia formes en el sostre...»
Col·laborant i influenciat per molts pintors surrealistes i abstractes, incloent-hi Pablo Picasso, Andre Masson i Max Ernst, Miró va desenvolupar el seu estil individualista i recognoscible. En 1926, va col·laborar amb Max Ernst en els dissenys per a Serguei Diaghilev. Amb l'ajuda de Miró, Ernst va ser pioner en la tècnica del grattage, en la qual aplicava el pigment amb una espàtula en les seves teles. Miró es va casar amb Pilar Juncosa en 1929; la seva filla Dolors va néixer en 1931. Shuzo Takiguchi va publicar la primera monografia sobre Miró en 1940. En 1948-49, malgrat viure a Barcelona, Miró va visitar amb freqüència París per a treballar en la impressió de les seves tècniques en els Estudis Mourlot (litografies) i en el Atelier Lacourière (gravats). Una estreta relació de quaranta anys es va desenvolupar amb l'impressor Fernand Mourlot i va resultar en la producció de més de mil edicions litogràfiques diferents.
En 1959, André Breton va demanar a Miró que representés a Espanya en l'exposició Homenatge al Surrealisme juntament amb obres d'Enrique Tábara, Salvador Dalí i Eugenio Granell. Miró va crear una sèrie d'escultures i ceràmiques per al jardí de la Fundació Maeght en Saint-Paul-de-Vence, França, que es va acabar en 1964. Al llarg dels anys seixanta, Miró va ser un artista destacat en molts salons d'exposició muntats per Maeght que també incloïen obres de Marc Chagall, Giacometti, Brach, Cessar, Ubac i Tal-Coat. En 1974, Miró va crear un tapís per al World Trade Center de la ciutat de Nova York. El seu tapís del World Trade Center es va exhibir durant molts anys en l'edifici del World Trade Center. Va ser una de les obres d'art més cares perdudes durant els atacs de l'11 de setembre, en els quals les torres van ser destruïdes en una acció terrorista.
En 1981, es va presentar El sol, la lluna i una estrella de Miró (posteriorment rebatejada com Chicago de Miró). Aquesta gran escultura de tècnica mixta està situada a l'aire lliure en el centre de la zona del Loop de Chicago, front d'una altra gran escultura pública, el Picasso de Chicago. Miró havia creat un model en bronze del Sol, la Lluna i una estrella en 1967. El model resideix ara en el Museu d'Art de Milwaukee
Una de les obres més importants de Miró als Estats Units és el seu únic mural de mosaic de vidre, Personnage Oiseaux (Personatges Ocell), 1972-1978. Miró el va crear específicament per al Museu d'Art Edwin A. Ulrich de la Universitat Estatal de Wichita, Kansas. El mural és un dels projectes bidimensionals més grans de Miró, realitzat als 79 anys i acabat als 85 anys. La fabricació del mural es va completar en 1977, però Miró no ho va considerar acabat fins que la instal·lació va estar completa.
Joan Miró va guanyar diversos premis en vida. En 1954 va rebre el premi de gravat de la Biennal de Venècia, en 1958 el Premi Internacional Guggenheim, i en 1980 va rebre la Medalla d'Or de les Belles arts de mans del Rei Joan Carles d'Espanya. En 1981, l'Ajuntament de Palma (Mallorca) va crear la Fundació Pilar I Joan Miró a Mallorca, allotjada en els quatre estudis que Miró havia donat per a tal fi. Miró va viure fins als 90 anys. Va morir el 25 de desembre de 1983.