La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el president del Fòrum per la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera, Luís Ruiz, han presentat aquest divendres a l'antiga sala de plens del Consell Insular els resultats de l'exhumació al cementeri de Sant Ferran, que varen començar el passat dia 29 de novembre.
Els treballs d'exhumació s'han finançat amb una subvenció del Govern concedida al Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera de 16.780 €., més una aportació de 4.000 € del Consell Insular de Formentera, i han estat executats per l'arqueòloga i antropòloga forense Almudena García-Rubio, directora dels treballs, i un equip tècnic format per Juanjo Marí Casanova, Glenda Graziani, Paqui Cardona, Pau Sureda, Sergi Moreno i Nicholas Márquez-Grant.
L'objectiu de l'exhumació, segons ha explicat el Govern, «era la recuperació de les restes de Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna), Josep Ribas Marí (Pep de Baix), Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià), Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d'en Corda), Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral), assassinats el dia 1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran».
Tal com han explicat els tècnics, els treballs han consistit en 6 sondejos interiors i 5 sondejos exteriors al cementeri de Sant Ferran, que data de 1903 i que compta amb una superfície de 125 metres quadrats. «Els sondejos interiors s'han fet en els dos llocs on la tradició popular indicava que es trobarien els cossos enterrats, al costat de la porta d'entrada, davall d'unes tombes construïdes entre 1956 i 1984, davall d'una fossa i en una part del cementeri on aparentment no hi havia cap creu», han apuntat.
Els sondejos exteriors, tal com han relatat, s'han fet amb màquina excavadora en un lloc on la tradició popular també apuntava que els cossos hi poguessin ser. «Durant els sondejos exteriors, s'ha confirmat que a la tàpia sud-est hi ha uns afegits de ciment que tapen forats al mur causats per l'afusellament, ja que s'han trobat 4 projectils, un d'ells enquistat a la paret, amb una màquina de detecció de metalls», han assegurat.
Les restes de l'ossari
Les principals novetats dels treballs s'han produït quan s'han revisat les restes de l'ossari. D'aquesta manera, pren força el relat que explicaria que les restes d'aquestes 5 persones afusellades en algun moment s'haurien transportat a l'ossari per tal de dedicar la part del cementiri que ocupaven a nous enterraments, com s'acostuma a fer amb les restes més antigues.
Segons han explicat, «els tècnics hi han trobat un fragment d'húmer i dos de crani amb una erosió causada per arma de foc que presenta els mateixos símptomes que els trobats en altres fosses de la Guerra Civil». «Es tracta de lesions que els tècnics han afirmat que es distingeixen molt bé i que no han estat causades a l'ossari sinó produïdes en el moment de la mort», han afirmat.
Registre Civil
Per confirmar que es tracta de les restes d'algunes de les persones que s'estaven cercant, l'equip de tècnic està efectuant dues comprovacions. La primera és el buidatge del registre civil. De moment, s'han comprovat els anys compresos entre 1991 i 1944, i dels 156 individus que hi apareixen cap té com a causa de mort registrada un impacte de projectil, per a la qual cosa aquestes tres peces d'os podrien correspondre a alguna de les cinc persones assassinades.
Comprovacions d'ADN
La segona comprovació es tracta de comprovacions de compatibilitat d'ADN entre aquestes restes i familiars vius de les persones afusellades. Les cinc famílies han accedit a col·laborar per a realitzar aquesta comprovació, que podria tenir els resultats enllestits en un període de dos a quatre mesos.