El futur president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat (MÉS), vol transmetre un missatge d'unitat entre les tres forces que han de formar el seu equip directiu. A més destaca que no vol interferir en les negociacions del Consell de Menorca i assegura que «les coses de Menorca les han d'arreglar els menorquins».
Enhorabona per l'anunci que seràs el nou president del Consell de Mallorca! Estàs molt il·lusionat amb el projecte?
Moltes gràcies. Sí que estic molt il·lusionat, precisament ahir comentava que sentia moltes emocions i sentiments, exactament igual com els primers mesos que vaig ser batle d'Esporles.
Si entram dins l'estructura del futur Consell, quin en serà l'organigrama una mica més en detall?
Creim que la millor opció per a dur a terme el programa és fer les coses des d'una perspectiva participativa i hi ha d'haver instruments que ho permetin. Per exemple, en l'àmbit cultural o els Serveis Socials, les entitats hi tenen molt a dir i han de tenir un paper clau. Per això hem pensat en elaborar un pla de participació que pugui ser vàlid a curt, mig i llarg termini. A banda d'això, tenim clar que dins cada departament hi haurà una pluralitat dins l'equip i que hi haurà presència de membres de tots els partits. La pluralitat va ser el mandat que a sortir de les urnes.
I què penses de l'evolució de les negociacions al Consell de Menorca?
Nosaltres pensam que la situació ideal és que MÉS presideixi el Consell de Menorca i el PSIB, el Govern balear. Però també pens que les coses de Menorca les han d'arreglar els menorquins i els hem de deixar que prenguin les seves pròpies decisions. La pluralitat de partits que hi ha a la cambra autonòmica ha de reflectir-se a les institucions i segur que arribaran a una solució amb la qual tothom estigui content
En comparació amb altres negociacions, les del Consell de Mallorca han estat les més tranquil·les...
Bé, hem de tenir en compte que la nostra data límit era el 4 de juliol a diferència dels ajuntaments que era el 13 de juny. Això ens ha donat molt més marge i tampoc no hem tengut la pressió mediàtica que han tengut altres institucions. A més, quan hem tengut una mica més de protagonisme als mitjans de comunicació ha estat quan han volgut saber qui seria el president del Consell i fins i tot van arribar a fer conjectures que no eren certes. Quan divendres nosaltres vam dir que encara no havíem decidit quin seria l'organigrama, els mitjans de comunicació van interpretar que havíem fet dues passes enrere en el nostre acord. En realitat el que volíem dir és que de veritat no ho havíem decidit perquè no era la nostra prioritat, els nostres esforços sempre s'havien centrat en acordar un programa en comptes de per a qui seria la cadira. Les nostres converses sempre s'han caracteritzat per la confiança i la sintonia i esperam que segueixi així els quatre anys vinents.
Quines seran les primeres mesures en serveis socials?
El darrer informe d'exclusió social infantil que es va conèixer fa unes setmanes continua essent preocupant. S'ha de fer un pla d'acció per lluitar-hi en contra i per posar-hi fre. L'IMAS (Institut Mallorquí d'Afers Socials) té molta feina per fer, però alhora ha de ser una feina coordinada amb totes les àrees del Consell. Una de les mesures que volem impulsar és la implementació de clàusules socials, és a dir, que les empreses que contractin gent provinent d'àrees d'exclusió social tenguin avantatges.
I què pensau fer respecte a la importació de residus des de fora de Mallorca?
Va ser fàcil posar-nos d'acord en aquest punt perquè tots tres anunciàvem al programa electoral que suprimiríem la importació de fems. Entenem que és una barbaritat i perjudica no només la imatge turística, sinó també la salut ambiental de l'illa. Cercarem altres solucions que ens permetran no incrementar la incineració i dur a terme un altre model de gestió de residus.
Què fareu amb les competències??
L'Estatut d'Autonomia estableix que s'havien de transferir una sèrie de competències i no s'ha fet. Com podem fer, per exemple, un pla de mobilitat si tenim la competència de Carreteres però no la de transport públic? O canviam l'Estatut o assumim les competències que ens pertoquen. El Consell ha de ser l'ajuntament dels ajuntaments, en canvi ara fiscalitza més que no ajuda. Nosaltres pensam que l'Assemblea de batles ha de tenir un paper fonamental per impulsar la comunicació amb ajuntaments.
Manteniu la vostra proposta de retornar al català l'estatus de requisit per accedir a la funció pública del Consell?
Home, és que hem acabat la legislatura d'una manera una mica surrealista. Que el català sigui un requisit és quelcom amb què tothom està d'acord i és de sentit comú.