Tomeu Amengual Forteza (Sóller, 1964) i Nico Amengual Diez de la Cortina (Sóller, 1994), pare i fill, formaren ahir la colla que acompanyà la Investidura de les Valentes Dones, el primer amb el flabiol i el tamborí, i el segon, amb la xeremia, en la que fou una jornada per al record.
-D’on sorgeix la vostra vinculació amb la música tradicional? I amb el món de la música en general? Quan vàreu començar?
-De jove ja m’interessava la música (Tomeu), però amb la música tradicional i el flabiol vaig començar quan es varen fundar els Xeremiers de Sóller; per altra banda, jo (Nico) vaig començar a fer música amb sis anys i record que el meu pare ja em duia a assajos i acompanyava amb algun instrument de percussió.
-Què significa per a vosaltres ser la colla de músics que hagi acompanyat els personatges històrics en un dia tan important per a Sóller com és el de la Investidura de les Valentes Dones?
-Per nosaltres és important fer festa, fer poble i compartir amb familiars, amics i coneguts aquests dies assenyalats. Encetar les festes juntament amb na Lina, na Sílvia i en Miquel (Valentes Dones i Barrut) ha estat tot un orgull i un plaer. Ens omple de felicitat que les Valentes d’enguany volguessin tant sí com no que nosaltres les acompanyéssim en un dia tan especial per elles també. Han pensat amb nosaltres pel vincle que tenim fa molts d’anys, som amics d’infància i hem compartit música, viatges, agrupacions i experiències.
-Quin repertori de cançons vàreu interpretar ahir i per què?
-Vàrem optar per peces del repertori popular alegres i festives que ens agrada sonar plegats. També vàrem triar algunes peces de xeremiers sollerics per fer valdre la música de Sóller. En darrer lloc, vàrem fer alguna peça de composició pròpia. Estrenàrem la ‘Jota per sonar amb mon pare’. I com no, interpretàrem el ‘Bolero de la Investidura’ just en el moment en què les Valentes Dones d’enguany obtenien el càrrec.
- Per què heu fet aquesta distribució? Són els instruments que més dominau cada un?
-Jo (Tomeu) xeremies no en son, vaig començar amb el flabiol i el tamborí i és el que domin; mentre que jo (Nico), de petit vaig sonar una mica el flabiol, però m’agradava més acompanyar amb la caixeta. I el 2018 vaig començar a aprendre a sonar les xeremies i les tenc més per mà que el flabiol, encara que darrerament també el son.
-El fet de fer-ho plegats, pare i fill, suposam que ho ha fet encara més especial. Quantes vegades havia succeït aquest fet?
-I tant que ha estat especial, de fet a Sóller ja s’ha donat el cas altres cops. L’any 2005 foren Joan Marroig Samper i Tomeu Marroig Pujol. El 2010, Pep Fortesa Colom i Guillem Fortesa Bernat. I el 2013 foren Xesc Forteza Coll i Lluc Forteza Colom els músics protagonistes. Ens fa sentir orgullosos l’un de l’altre el fet de compartir el que estimam amb els que estimam.
-Compartiu molta música junts? Quan tocau plegats? I amb quines agrupacions?
-Sí. Actualment, tocam plegats a l’Estol de Tramuntana i sempre que ens ve de gust sonar: a un dinar familiar, al Turismo... També formam part de l’Associació Músics de Sóller.
-Sobre el cap de setmana en general, com es presenta la Fira i el Firó? Amb ganes? Quins són els vostres moments més esperats del cap de setmana?
-El meu moment més esperat és el del cant de la Balanguera (Tomeu); mentre que jo (Nico) trob tots els moments especials, des de la Investidura, el Txupinasso amb Batu-al Món, actuacions amb l’Estol o la Banda de Música, moments amb amics i família o la tornada a casa fet pols després d’haver passat totes les festes intensament.
-Pensau que les festes, sobretot el dia del Firó, perden una mica l’essència amb les restriccions dels darrers anys?
-Si es prenen aquestes mesures està clar que són per mirar de preservar la nostra festivitat i que no es desboqui o es perdi, aleshores cuidar la nostra festa és necessari.
-Musicalment, tocau més durant el cap de setmana?
-Sí, cada dia. Jo (Tomeu) amb els Xeremiers de Sóller, amb l’Estol de Tramuntana durant l’Ofrena de flors i a la ballada popular; i en el meu cas (Nico), tocaré amb el meu pare, amb la batucada Batu-al Món, amb la Banda de Música i també amb l’Estol.
-I, finalment, ens podríeu parlar dels projectes en els quals estau treballant de cara al futur?
-Doncs jo (Tomeu) continuar millorant i sonant amb el meu fill i amb les agrupacions; mentre que a mi (Nico) la delegació de Sóller de l’OCB m’ha encarregat la gestió i direcció del cant de la Balanguera que commemorarà el seu centenari el 29 de maig. Serà una ocasió especial on podran participar totes les entitats i associacions culturals locals a la vegada.