Patricia Eugenio Dons llegí ahir capvespre un emotiu Pregó a la Parròquia de Sant Bartomeu. La sollerica, presidenta del club de bàsquet Joventut Marina des de fa tres anys, va fer un repàs de la seva trajectòria en el món del bàsquet, a més de destacar els valors que aquest esport i els seus pares li han inculcat. A més, la pregonera de l’any passat, Bàrbara Sastre, convidà a l’equip de bàsquet de nines d’Eugenio a sortir per dedicar-li unes emotives paraules.
Després de donar la benvinguda als presents i fer els agraïments, la pregonera començà demanant-se «per què jo?». Explicà que «tot va començar com una broma, a la qual jo responia que ni en somnis; però després de diverses cridades del batle, Miquel Nadal, i de les meves dues estimades regidores Mar Castañer i Antònia Frau, vaig veure que la cosa anava de bon de veres». I arribà el moment en què «una bona amiga em va fer una reflexió, i vaig pensar que era vera, només jo podia contar el que significa l’esport i els seus valors a la meva vida».
Continuà parlant dels seus pares, explicant que és «filla d’en Crescencio Eugenio, conegut per tothom com en Cresce del Banc Hispano, i de na Willy, aquella ‘guiri’ holandesa que va aterrar a Sóller per motius laborals com a guia turística l’any 1968». «Aquesta mescla de pare mallorquí i mare estrangera, venguda d’un país molt més liberal i avançat que la societat mallorquina d’aquells temps, va fer que ens criessin amb una modernitat i uns valors que aquí encara eren poc coneguts», explicà. Entre altres, destacà valors que li foren inculcats vinculats amb el món de l’esport i l’amistat.
Seguidament, feu un repàs de la seva trajectòria esportiva, començant amb el Joventut Mariana «amb vuit anys», «arribant a pujar a Primera» i fent un especial reconeixement a Marcel·lí Got, entrenador seu durant vint anys, i qui li va transmetre esforç i disciplina. La pregonera parlà també de la seva vinculació amb el Firó, la qual començà el 2013 quan la seva amiga Antònia Frau fou investida Valenta Dona.
Finalitzà el discurs dient que «sentir l’estimació d’aquest poble és la millor victòria que una sollerica pot somniar; com dic sempre a la pista, fa falta un bon equip per aconseguir grans victòries, i nosaltres, els sollerics, som el millor equip del món», tancà emocionada.