Margalida Llobera (Sóller, 1950) rebrà demà dissabte a les 19 hores a Fornalutx la Taronja d’Or en el marc de la XX Fira de la Taronja de Fornalutx, un reconeixement a tota una trajectòria vinculada al món agrari i, especialment, als cítrics de la Vall. Coneguda per viure a Cas Patró Lau, va fer feina també a l’hotel Marbell i va regentar un bar a la platja del Port. Amb aquesta celebració es tanca una nova edició que reconeix la trajectòria de la sollerica per la seva vinculació al camp.
-Què significa rebre la Taronja d’Or?
-Per a mi ha estat tota una sorpresa. És un reconeixement que ve de l’Ajuntament de Sóller i vull donar les gràcies a tot el consistori per haver pensat en mi, especialment al batle, Miquel Nadal i al regidor Biel Barceló. Per tant, tot i que no m’ho esperava, estic molt agraïda.
-Quina relació ha tengut amb el camp i els cítrics al llarg de la vida?
-Realment, es pot dir que vaig néixer davall els tarongers, ja que amb només un mes de vida vaig arribar a Cas Patró Lau. Allà vaig créixer, vaig començar a caminar i a conèixer el món de la terra. Tenc molts records com per exemple la gran nevada de 1956 i la preocupació que va generar a casa la neu i les gelades perquè es perdia la collita. Com moltes altres famílies, nosaltres vivíem del que donava l’hort. Abans era més fàcil viure del camp: hi havia moltes botigues de barri que compraven les taronges a mon pare quan anava a Palma, al mercat de l’Olivar. La taronja de Sóller era molt valorada i donava per viure. Ara, en canvi, fa pena veure com molts horts estan abandonats. El nostre mateix ja no el puc mantenir com temps enrere.
-Com veis avui la situació del camp?
-És complicada. El canvi climàtic, per exemple, fa que les oliveres ja no retin com abans o que les temporades siguin diferents. També he estat 20 anys com a secretària del Sindicat de Regants i he vist com ha anat canviant tot. Hi ha horts que encara es mantenen, però molts altres, com he dit abans, estan abandonats, i això és una llàstima, però entenc que aquest sacrifici ja no el vol fer tothom.
-Com veis el futur del sector?
-Amb molta preocupació. El pagès té una mala ferida. Aquesta era la Vall dels Tarongers i tot això s’està perdent. Fins i tot hi havia els dansadors de la Vall d’Or que tenien aquest nom en honor als cítrics. Si bé hi ha un estol de joves que amb empenta han agafat el relleu, sovint opten per altres cultius, com l’hortalissa, perquè és més viable. Però el futur de la taronja i la llimona el veig malament.
-Iniciatives com la Fira de la Taronja o les campanyes de promoció del productes local són suficients per revertir aquesta situació?
-Són positives, però no basten. Avui en dia molta gent, sobretot jove, ja no compra als mercats, sinó que ho fa per internet i no sap d’on vénen les taronges o altres productes que adquireixen. Poden ser de Xile o del Marroc, i això fa molt de mal al producte local. Altra temps, per exemple, la Cooperativa feia una selecció acurada i venia les taronges més petites per fer suc, aprofitant tota la producció. En canvi, actualment el mercat és molt més exigent amb l’aspecte del producte, i si la taronja no té una mida o una aparença determinada, sovint ja no es comercialitza, cosa que genera pèrdues per als productors.
-En la vostra vida heu estat implicada en diferents entitats agràries…
-Sí. A més del Sindicat de Regants, com he dit abans, vaig formar part durant uns 15 anys de la junta de la Cooperativa Agrícola de Sóller, i també vaig fer feina a la Conselleria d’Agricultura durant 13 anys, a partir de 1993. A més, quan es va plantejar declarar parc nacional la Serra de Tramuntana, vaig representar durant deu anys l’Associació per a la Defensa de la Serra de Tramuntana des d’ASAJA (Associació Agrària de Joves Agricultors). Ens hi oposàrem, perquè en aquell moment trobàvem que no tenien en compte les actuacions de l’home a la Serra. He de dir que l’associació encara no està dissolta i encara en som la presidenta.
-També vàreu tenir una etapa en política municipal…
-Sí. L’any 1979 em vaig presentar a les eleccions amb UCD (Unió de Centre Democràtic) i vaig quedar a només 16 vots d’entrar a formar part del Consistori. Finalment, hi vaig entrar més endavant i vaig ser regidora durant tres anys a Sóller, a les àrees de Cultura i Obres. Érem equips molt diversos però ben avinguts, cosa que trob que avui dia ha canviat. Després, el 2008, vaig ser regidora a Fornalutx amb el Partit Popular, encarregada de Medi Ambient i Agricultura.
-D’on ve el nom de Cas Patró Lau?
-El propietari de la finca era un patró d’embarcacions que comerciava cítrics i nomia Nicolau Morell. A poc a poc, la terminologia derivà a Cas Patró Lau.