Joan Díaz (Palma, 1995) és un dels organitzadors de les Jornades d’Entomologia al MUCBO (Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller), que enguany viu la seva tercera edició. Díaz fa un balanç general de les edicions anteriors i avança detalls de les d’enguany, que tindran lloc els pròxims 17, 18 i 19 d’abril.
- Quina formació teniu? A què us dedicau actualment i en quins projectes treballau?
-Soc biòleg i doctor en ecologia forestal. Soc investigador col·laborador del Museu Balear de Ciències Naturals, i la meva recerca ara mateix es centra en l’estudi de la diversitat dels himenòpters de les Balears, especialment de les abelles silvestres i vespes parasítiques, que fins ara no s’han estudiat gaire. També estudi l’efecte del canvi climàtic sobre la natura.
- L’any passat parlàveu d’unes jornades centrades en un sol dia, i enguany s’han ampliat a tres dies. Què ha motivat aquesta decisió i què aporta respecte a l’edició anterior?
-En edicions anteriors el format estava concentrat en un sol dia, però la bona acollida i la resposta molt positiva del públic ens han animat a fer una passa més i ampliar les Jornades a tres dies. Aquest nou format ens permet organitzar millor els continguts: al matí oferim tallers pràctics i participatius, mentre que a l’horabaixa mantenim les comunicacions en format de congrés científic. Això ens dona l’oportunitat de diferenciar clarament dos espais complementaris: un de més especialitzat i un altre de més divulgatiu. El resultat són unes jornades més completes, accessibles i enriquidores, sense renunciar en cap moment al rigor científic.
- Una de les activitats destacades són els tallers oberts al públic general. Quin paper té la divulgació de l’entomologia més enllà de l’àmbit científic?
-La divulgació és clau. L’entomologia sovint queda restringida a l’àmbit acadèmic, però els insectes formen part del nostre dia a dia i dels ecosistemes que ens envolten. Apropar aquest coneixement al públic general ajuda a rompre prejudicis, despertar curiositat i fomentar una mirada més respectuosa cap a la biodiversitat. A més, activitats com els tallers permeten una experiència directa, pràctica i molt més enriquidora.
- Pel que fa al concurs d’observacions, quina importància tenen iniciatives com aquesta per fomentar la participació ciutadana?
-Aquest tipus d’iniciatives són molt valuoses perquè impliquen activament els participants en la generació de coneixement. No només observen, sinó que documenten biodiversitat real. A través de plataformes de ciència ciutadana, aquestes dades poden tenir utilitat científica, i la vegada fan que la gent se senti part del procés de recerca. És una manera molt efectiva de connectar ciència i societat. En el nostre cas, les observacions ens ajudaran a conèixer millor quins insectes es troben al Jardí Botànic de Sóller.
- Des de la primera edició fins ara, s’ha donat un augment de l’interès per l’entomologia a les Balears. A què creis que es deu?
-Probablement és una combinació de factors. Per una banda, hi ha una creixent sensibilitat ambiental i preocupació per la biodiversitat. Per altra, les mateixes jornades han ajudat a visibilitzar aquest camp. També influeix molt l’auge de la fotografia de natura i de plataformes digitals, que faciliten que qualsevol persona pugui interessar-se pels insectes, aprendre, i compartir observacions.
- Quins són els principals reptes actuals en l’estudi i la conservació dels insectes a les Illes?
-Els principals reptes són similars als d’altres territoris: la pèrdua d’hàbitat, el canvi climàtic, l’ús de pesticides i la introducció d’espècies invasores. A més, encara hi ha un gran desconeixement sobre moltes espècies, especialment en entorns insulars com les Balears. Per això és tan important continuar investigant i, alhora, fomentar la consciència social sobre la importància dels insectes.
- Les jornades també serveixen per crear xarxa entre investigadors i aficionats. Heu vist que la comunitat s’hagi consolidat després de la segona edició?
-Sí, i aquest és un dels aspectes més positius. Tot i ser un camp relativament petit, cada vegada hi ha més connexió entre professionals, estudiants i aficionats. Les jornades actuen com a punt de trobada i faciliten col·laboracions, intercanvi d’informació i fins i tot nous projectes. Aquesta comunitat, encara que modesta, es consolida progressivament.
- Quin tipus de temàtiques destacaran en aquesta tercera edició respecte de les anteriors?
-Una novetat destacada és el pes dels tallers pràctics, amb temàtiques com la il·lustració entomològica, la identificació d’espècies o la bioacústica. Això aporta una dimensió més aplicada i participativa que complementa molt bé les comunicacions científiques.
- Quin paper juguen aquests actes a la sensibilització social de la rellevància dels insectes?
-Juguen un paper fonamental. Els insectes sovint són invisibilitzats o percebuts negativament, però són essencials per al funcionament dels ecosistemes. Esdeveniments com aquest ajuden a canviar aquesta percepció, mostrant-ne la diversitat, la bellesa i la importància ecològica. La sensibilització és el primer pas cap a la conservació.
- Us plantejau donar continuïtat anual a les jornades per seguir fent créixer aquest projecte?
-La voluntat és clara: donar continuïtat al projecte i consolidar-lo com una cita de referència a les Balears. Tot dependrà dels recursos i de la resposta del públic, però la bona acollida de les edicions anteriors i l’interès creixent ens animen a pensar en una continuïtat, idealment amb una periodicitat regular.