Patricia Eugenio (Sóller, 1977) està acostumada a fer història, des de la seva encomiable trajectòria de més de 25 anys a l’esport a ser la primera dona presidenta d’un club a la Vall. No obstant això, el recent anunci que Eugenio serà la pregonera de la Fira d’enguany no fa més que arrodonir un currículum personal i professional ben complet. Ara, a dos mesos de la festa, la més important del municipi, fa un balanç de la vida i els valors que inspiraran el pregó del pròxim Firó.
-Què és el que us agrada fer al vostre temps lliure?
-M’agrada fer esport, però ara per manca de temps estic dedicada que som entrenadora de bàsquet des de fa tres anys i m’ocupa almenys tres vegades a la setmana. Fora de l’esport, el que he anat fent en els darrers temps, que és anar a córrer, l’atletisme.
-Què és el que us agrada més del nostre municipi?
-M’encanta tot perquè consider que ho tenim tot, la mar, la muntanya... Em sent de Sóller i m’agrada Sóller.
-Quina relació teniu amb la Fira? I quins són els vostres primers records de la festa?
-La meva relació amb la Fira era com la de qualsevol persona que gaudia de les festes del poble com anar a veure l’Ofrena i després el dia del Firó veure les batalles, però he de dir que jo de nina no era participativa amb les festes, és veritat que sí que anava a la Fira i al Firó, però no formava part dels col·lectius. Això fou fins més o menys quan n’Antònia Frau va ser Valenta Dona. A partir d’aquest moment em vaig començar a vestir i a participar en la festa al 100%. Podria dir que fa uns 12 o 14 anys que hi particip completament com anar a l’arenga i baixar amb el tramvia. Sobretot vull inculcar a les meves filles viure així aquest dia.
-Recordau el moment en el qual us proposaren ser la pregonera?
-Va ser tot començant una mica de broma. Fa cosa de quinze dies em va telefonar la regidora de Festes, na Mar Castañer, i tot de broma. Jo des de l’inici pensava que no anava en serio i li deia que no. Després em va telefonar el batle i jo tot m’ho seguia prenent de broma, però se’m va dir que es contava amb jo. I aquell moment fou el de pensar «què faig». Part de jo deia que no per la vergonya d’haver d’estat davant tot el poble, si em veia capaç de fer-ho, i l’altre un orgull que s’hagués pensat amb jo.
-Heu pensat amb els pregoners que vingueren abans de vostè?
-Sí, sobretot vaig pensar amb l’edició anterior que era Bàrbara Sastre que també la conec i és una de les persones que m’ha animat a tirar endavant.
-Un dels motius pels quals us han elegit és la vostra trajectòria professional. Quins valors transmetreu al pregó?
-Estic molt orgullosa que s’hagi pensat amb jo com a persona i pels valors que represent al món de l’esport. Vull transmetre el valor de l’esport. Aquesta és una manera de representar les festes el dia que realment comencen.
-Ja heu començat a preparar el pregó? Quina serà la idea principal o temàtica?
-Encara no he acabat d’escriure el pregó, però simplement xerraré un poc de jo i del que ha significat el deport a la meva vida. A través de jo m’agradaria expressar el significat que ha tingut l’esport, la importància que ha tingut en mi, però sobre tot el club, el Joventut Mariana.
-Per acabar, què és el que més us agrada i el que menys de la festa ara per ara?
-Bé, jo trob que ha estat necessari que hi hagi aquests col·lectius que fan una feina importantíssima i sobretot ara que estic a la presidència d’un club me n’adon compte la feina que hi ha darrere i que no es veu. Més que res controlar la massificació de la gent de fora que vol participar en les nostres festes, i aquest seria un punt a favor, la feina que es fa. Pel que fa al punt en contra, és una pena que no tothom pugui gaudir la festa, però si no posam unes limitacions hi hauria molt de descontrol. El problema és el que xerram cada any, una persona de fora no ho gaudeix igual que una d’aquí. Al final aquesta és la nostra festa.