Sílvia Arbona Sampol (Sóller, 1996) i Lina Sampol Bisbal (Sóller, 1996) representaran les Valentes Dones en el Firó d’enguany. Les dues cosines han viscut la festivitat juntes des que varen néixer, i a l’entrevista repassen com es presenta l’experiència.
-Quins són els primers records que guardau del Firó?
-Érem molt petites. La nostra família tenia una tenda al Port, i recordam des de ben petites veure el Firó des de darrere la vidriera, quan començava el trui ens ficàvem dedins, els moros ens feien por. Després, una vegada finalitzava la batalla i la gent començava a partir cap a Can Repic, sortíem a fora per fer-nos fotos i gaudir el que poguéssim.
-És a dir, que es pot dir que l’heu viscut sempre juntes, no?
-Bàsicament, sí. Ens vesteixen des que tenim un any pràcticament, i quan érem petites el vivíem sempre juntes perquè seim cosines i amb la família ens ajuntàvem. Després amb l’adolescència cada una sortia amb el seu grup d’amigues, però més tard tenguérem amics en comú i tornàrem a celebrar-lo juntes.
-Per què decidíreu presentar-vos juntes a Valentes Dones?
-Fa molts anys ja d’això. Tot va sortir d’un dinar familiar, quan érem més joves. La meva mare i la meva germana (Sílvia) ja havien estat Valentes Dones, i era una cosa que em motivava molt i que em feia moltes ganes. En un dinar sorgí la idea, i tenguérem clar des del primer moment que si ens presentàvem havíem de fer-ho les dues juntes, fet que hem acabat fent anys després.
-Esperàveu sortir elegides?
-Era la tercera vegada que ens presentàvem, i pensàvem que a la tercera havia de venir la vençuda. També ens ho hem pres d’una altra manera enguany, després de no haver sortit els dos anys anteriors. Ens ho hem pres amb més tranquil·litat i calma, per no angoixar-nos tant. Ho hem gaudit, i si no haguéssim sortit, ho hauríem provat de nou.
-Com vàreu viure la jornada de dissabte passat al Victòria?
-Els nervis venien i partien, també ja sabíem com funcionava la cosa, i això ens ajudà a dur-ho millor. La darrera mitja hora la vàrem passar amb molts de nervis, això sí. A més, va ploure i hi havia menys gent que en altres anys. Tot i això, ens tranquil·litzava el fet de poder votar online.
-Trobau un encert que s’hagin habilitat les votacions online?
-Com passa amb tot, té coses positives i d’altres no tant. De part positiva, òbviament que tota la gent que no té l’oportunitat de venir a votar, té ocasió de fer-ho digitalment, és una manera d’obrir-ho a tots els socis dels col·lectius i, per tant, poder aconseguit més vots. Però, per altra banda, també és una llàstima que amb els anys es pugui arribar a perdre aquesta festa com és la del dia de les votacions, és un moment molt especial. La pluja de dissabte passat tampoc ajudà. Es fa molt emotiu tenir a la gent que t’estima allà quan diuen el teu nom. Esperam que tot això no es perdi, i animam la gent que segueixi venint sempre a l’acte de votació.
-Què significa per a vosaltres representar aquest rellevant paper en les festes del poble?
-És viure un Firó diferent i molt especial, que segur moltes solleriques voldrien viure en alguna ocasió en la vida. Cada any veus a dues al·lotes representar les germanes Casasnovas, i això et fa ganes, perquè és una cosa a la qual li tens molta estima, una festa que sents molt, i que et fa il·lusió protagonitzar en alguna ocasió i viure la festa d’aquesta manera. A més, com ja hem dit, coneixem a gent molt propera que l’ha viscut, sabem una mica el que és, i ens fa moltes ganes també viure l’experiència.
-Com pensau que ha evolucionat la festa des que la viviu?
-Ha evolucionat positivament, cada any es fan millores i els col·lectius fan una feinada. El tema de les polseres ha estat un encert, perquè al final cada vegada venia més gent i la festa hagués pogut morir d’èxit. Les polseres asseguren la festa per a la gent d’aquí. I també creim que hi ha altres coses que han millorat, per exemple, referent a la vestimenta. Quan érem petites, recordam veure la gent mal vestida i molt gata. Ara, amb els anys, veim que hi ha molta més cura amb la roba i que la gent viu i sent molt més la festa.
-Canviaríeu algun moment de la celebració del mes de maig?
-Per part meva (Lina), trob que falta més ambient sonor. Els xeremiers acompanyen els pagesos i els tamborers els moros, però les pageses tenim alguns moments buits que es podrien omplir amb música o ball. I, per part meva (Sílvia), afegiria que les pageses tenguessin un moment propi seu, però que fos lluït davant els pagesos i moros, que al final acaben sent els protagonistes en la majoria de Firó.
-Qui serà el vostre barrut i per quin o quins motius?
-En Miquel Frau, perquè és molt amic de les dues, viu molt la festa i li tenim molta confiança.
-Quins són els primers preparatius que ja estau duent a terme?
-Aquests primers dies estam començant a preparar la roba.
-Quins pensau que seran els moments més emotius?
-Creim que la Investidura serà el moment més emotiu. A part, del Firó destacar la Balanguera des del balcó i l’Ofrena al Monument.