Pedro Sánchez anuncià la setmana passada que té previst prohibir als menors de setze anys l’accés a les xarxes socials amb l’objectiu de protegir-los dels perills que suposa tenir un compte a qualsevol d’elles. Al municipi ja han començat a sorgir preguntes relacionades amb aquesta idea, sobre els seus beneficis i dificultats. En primer lloc, Elvira Arbona, que és psicòloga de professió, assegura que «aquesta mesura s’ha d’entendre no com una prohibició sinó com una protecció».
La professional, que està especialitzada en Intervenció Socioeducativa en Menors i Família, explica que «aquesta llei pot protegir als infants que estan a una etapa de desenvolupament i el que els passa sobretot als adolescents és que les utilitzen com a base d’identitat i autoconcepte». «Es creuen tot el que veuen, no ho filtren, i arriba a un punt que ho veig a teràpia i a les escoles, que molts d’ells tenen problemes d’autoestima i trastorns de conducta alimentària originats per les xarxes, però s’haurà de fer molt bé perquè els infants no puguin accedir de cap manera» remarca Arbona.
Pel que fa a les edats més afectades, assenyala que «veig addicció a partir de sisè de primària i primer d’ESO cap a cursos superiors perquè és quan ja tenen un mòbil i es poden fer un compte, sobretot en el cas d’Instagram la majoria tenen comptes privats i això fa que puguin penjar qualsevol classe de material». «En consulta, en confiança, ensenyen el que pengen i encara que no arriba a contingut pornogràfic no és apte per la seva edat i el que també passa és que a grups de WhatsApp que fan dins la seva mateixa classe hi ha un munt de baralles que ningú controla i aquí ja entram dins límits de bullying i cyberbullying desapercebut». «El control parental és un altre problema perquè a una classe demanes qui en té i la majoria diu que no» diu. «Els adolescents d’avui en dia tampoc dormen perquè se’n van al llit amb el mòbil. Ve tot d’allà mateix, però no se li pot donar el cent per cent de la culpa al mòbil ni a la xarxa sinó al mal ús que se li dona» puntualitza. «Els que ja tenen setze anys continuaran igual, però als que se’ls tallarà l’accés de cop s’haurà d’anar alerta perquè molts tindran comportaments disruptius». «Crec que hem fracassat com a societat en aquest aspecte, els infants o tenen mòbils o són infeliços, i també hem fallat perquè no hem estat un exemple, és un problema global» sentencia.
Per la seva banda, la directora del Col·legi Sagrats Cors, Marga Forteza, manifesta que «pens igual com a directora del centre que com a mare, i per mi el més important és protegir als menors. És una mesura difícil, però de cada vegada hem de ser molt més conscients del bon ús que hauríem de fer de les xarxes i de la seva repercussió a la salut mental dels menors». «És un canvi de mentalitat que és urgent que es faci i la societat ha de lluitar perquè es pugui fer realitat, però també les mateixes plataformes, ja que ha de servir per protegir als més vulnerables, que són els menors, enfront d’aquestes grans empreses i dels que es beneficien del temps i l’ús que hi dediquen i hi fan», asegura. «Aquesta mesura és important, però arriba tard i es queda curta, encara que és un bon punt de partida i s’ha de poder desenvolupar de tal manera que es pugui complir i que no hi hagi encletxes», conclou.
Aina Darder, professora de secundària al mateix centre escolar, coincideix que està a favor de la llei perquè «crec que els infants, cada vegada més aviat, estan massa exposats al món virtual». «El seu cervell s’està desenvolupant i no és saludable bombardejar-los contínuament amb imatges i informació, subjecte als algoritmes i que cerca enganxar a l’espectador per tenir-lo hores fent scroll», argumenta. «Com a professora, he pogut veure de primera mà aquesta dependència. Tenen el món a l’abast d’un click i tot és immediat i ràpid, però en veure que el món real no és així els crea ansietat i la pantalla es converteix en un refugi» afegeix Darder. «El que veig és que a les aules la capacitat de concentració s’està perdent, així com la d’acceptar els fracassos i els errors com un procés normal per a arribar a la solució».
El director del CEIP Pere Cerdà, Miquel Socías, pel seu costat, apunta que «no cal demonitzar les xarxes socials i pot ser la mesura serà de difícil implementació. Però retardar l’accés a les xarxes no les elimina definitivament sinó que ens dona un marge a les famílies i escoles perquè el cervell dels menors maduri i aprenguin hàbits saludables de relació, oci i gestió del temps lliure». «La majoria dels alumnes veu la mesura com un càstig i cal que donem alternatives potenciant espais presencials de trobada i lleure», assegura.
D’altra banda, Lluc Mir, alumne de secundària a l’IES Guillem Colom Casasnoves, declara que «entenc que les xarxes socials poden ser un espai on algunes persones pateixin assetjament o coses pitjors, però no són només això, ja que ofereixen entreteniment i permeten fer nous amics. No només a través de les pantalles, sinó també a la vida real i per això consider que la mesura no està gens bé». «També es poden aprendre multitud de coses noves o simplement passar una bona estona, en lloc de prohibir-les, podrien ajustar-les descartant contingut inapropiat» suggerí. En definitiva, encara que la mesura no sigui una realitat, el que sí que ja ho és són les diverses opinions al respecte, i només queda esperar que, si es duu a terme, sigui prioritzant la defensa d’una generació de menors nascuts a l’era digital.