Avui conversam amb na Rosa Servera Trias (Sóller, 1966), professora de l’IES Guillem Colom de Sóller i parla de la seva experiència com a docent. En realitat, Servera fa més de 35 anys que fa classes de català i ens parla de l’estat del català als centres educatius, del pes de l’idioma en la integració social i dels canvis que ha pogut observar durant la seva carrera professional sobre l’ús del català.
-Enguany fa 40 anys de l’aprovació de la llei de normalització lingüística. Quin paper té el català ara mateix als centres educatius?
-Ara mateix l’institut de Sóller, segons els professors que més es mouen, és un reducte dins Mallorca pel que fa a l’ús del català. No obstant això, d’ençà fa una sèrie d’anys també hem constatat canvis, sociolingüístics sobretot, en l’ús de la llengua catalana entre els alumnes. A partir de l’any 2020 però, ja detectam converses espontànies en castellà. El que és més preocupant és que aquestes es donen entre alumnes catalanoparlants o persones que han seguit l’escolarització en català. Abans això no es donava, fins i tot comptant amb alumnes nouvinguts.
-Com s’explica aquesta decisió o tendència d’utilitzar el castellà als patis?
-Ells diuen que sempre ho han fet així a l’escola i mantenen aquest hàbit. Si demanem a alumnes catalanoparlants el per què, no en són capaços de trobar una justificació. Hi ha casos on en ser conscients que giren l’idioma intenten canviar-ho, però els hàbits lingüístics són difícils de corregir.
-Genera segregació social aquesta divisió lingüística?
-Ara el que veig és que a vegades són els mateixos alumnes nouvinguts que s’allunyen una mica de la resta. No podem generalitzar, hi ha alumnes que s’integren molt fàcilment, però estem veient que són les famílies les que posen traves a la integració, que els hi basta que el seu fill xerri en castellà. L’altre dia a una reunió de pares vàrem veure com una mare feia xerrar el castellà a una alumna que normalment es dirigeix en català amb el seu professor. Davant aquestes situacions hem de fer alguna cosa. El que sí que segrega és l’opció que ha donat el Govern de deixar decidir a les famílies si volen l’escolarització dels seus fills en català o en castellà. Del 2014 a ençà hem fet moltes passes enrere.
-Com s’ha donat aquesta degradació d’ús?
-Hem perdut assoliments que havíem aconseguit als anys 90, és una mica trist. No fa gaire, la Facultat d’Educació de la UIB va publicar els resultats d’una enquesta feta entre el futur professorat i mostraven que molts d’aquests professors la llengua habitual no és el català, si no el castellà. Si els mestres no actuem com a referents lingüístics i a vegades les famílies tampoc, no sé on arribarem. L’escola juga un paper important, però no es pot posar tota la responsabilitat damunt els mestres. Si tenim en compte que la Conselleria ha suprimit el requisit del català per a moltes places, encara agravem el problema. A Formentera s’ha vist, per tenir places de difícil cobertura, que no tenen professors que sàpiguen el català. La situació no és bona per la llengua.
-Tenen consciència d’això els alumnes?
-Quan donem sociolingüística a segon de batxiller te n’adones que certs temes sorprenen l’alumnat. Per exemple, tenen interioritzat que si algú et xerra en castellà i no hi respons en el mateix idioma ets un maleducat. Si es dona el cas contrari, de tu dirigir-te a algú en català i que ells et girin la llengua no hi ha aquesta presumpció de ser groller.
-Quin paper hi tenen les famílies?
-Jo crec que les famílies haurien de veure que si a l’escola els mostrem el català i ens esforcem i hi invertim hores per a que l’aprenguin és per a que els alumnes formin part de la nostra societat i de la nostra comunitat lingüística. Així com abans les famílies es mostraven respectuoses i tolerants quan una reunió es feia en català, ara trobem casos de gent que exigeix que els hi xerris en castellà. Està calant, a través del discurs a xarxes socials, televisió i altres mitjans el missatge de grups anticatalanistes que afirmen que aquesta és una societat bilingüe, quan els catalanoparlants tenim un idioma propi. Moltes vegades et trobes en la situació d’haver-te de justificar per xerrar la teva llengua. Els castellanoparlants no es troben en la situació d’haver-se de justificar. És una cosa que incomoda. Dir que escollim parlar el català perquè és el nostre idioma costa d’entendre per a persones monolingües i més si consumeixen aquest discurs.
-Comptant que a les aules existeix el Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural per integrar nouvinguts, hi ha programes fora de les aules?
- Organitzacions com l’Obra Cultural Balear o Joves per la Llengua promouen grups de conversa o parelles lingüístiques, però no hi ha una política lingüística que garanteixi l’ús de la llengua. A Andorra han aprovat el requisit d’un nivell de català per a viure-hi, si aquí s’apliqués el mateix s’interpretaria com una qüestió de caire polític. Com una imposició. Al final els bilingües sempre acabem sent els catalanoparlants.