Sortim amb n’Àngel Blanch (Deià, 1997), na Jule Elbert (Freiburg, 1999) i les seves cabres a voltar per Deià cap a Llucalcari. Són els fundadors de l’Associació de Boscos i Camins Verds (ABOCA Verds) iniciativa que és troncal per a Regenera Deià. Es dediquen a dissenyar un pla de transformació del municipi des d’una mirada decreixentista sense deixar de banda els habitants i la seva qualitat de vida.
-Quins son els principàls problemes que enfronta el camp deianenc ara mateix?
- No hi ha comunitat o relleu generacional. La majoria de gent que s’encarrega de finques són jubilats. Poca gent es planteja dedicar-se a l’agricultura o ramaderia si abans s’han de preocupar de trobar on viure. Hi ha problemes que en precedeixen d’altres. A Deià aquest problema es torna obvi.
-Com voleu combatre això des d’ABOCA Verds?
-Volem implicar als residents. Hem posat en marxa distintes iniciatives que interessen a la gent per una raó o una altra. Per exemple els horts eco-socials, el pastoreig de cabres per zones amb risc elevat d’incendi i hem fet tallafocs. Ara introduïrem un ramat d’ovella roja per rotar entre les finques que ho sol·licitin i la recuperació d’olivars abandonats. També feim feina en la reactivació de marjades i zones de cultiu abandonades, revifant el passat agrícola de la localitat. Per altra banda, volem crear una comunitat de regants, transparent i democràtica, que reparteixi els drets d’aigua corresponents als distints propietaris i actuar com a mediadors per cedir hores d’aigua no utilitzades pels grans propietaris als pagesos que ho sol·licitin.
-Deià compta tant amb residents estrangers com amb residents autòctons. Quines diferències ténen a l’hora de relacionar-se amb el territori?
-De forma general, els estrangers tenen una visió del camp més contemplativa i romàntica, però si un altre se’n pot encarregar, millor. Els mallorquins som tot el contrari. Històricament venim del camp, sabem que és una vida que no és fàcil. En tres generacions s’ha arribat a estigmatitzar el camp com una feina dura de la que es podia escapar dedicant-mos al turisme. Molts varen vendre les seves terres per comprar-se un xalet. Tant estrangers com autòctons hauríem d’aprendre uns dels altres. Els estrangers han d’entendre que el camp requereix feina dura i els mallorquins amb terra hauríem d’enamorar-mos d’aquesta una altra vegada.
-Per què és necessària ABOCA Verds?
-Volem fer ponts entre agricultura i bosc, entre el que demana la terra i el que demana la gent, entre residents autòctons i estrangers. Volem mostrar que hi ha vies alternatives a un futur que ens mostren com inevitable. Moltes vegades les iniciatives ecologistes se centren només en una reducció material sense demanar què necessita la gent del territori. Les persones som part del territori però.
-Què implica per a vosaltres la participació de la gent?
-Significa que tothom pot presentar alternatives. A ABOCA Verds volem integrar la gent en la presa de decisions sobre el territori. El procés és més lent, però aquest diàleg enforteix i consolida un teixit comunitari que cada vegada és més necessari. Si incentivem l’economia local ha de ser d’una manera que sigui assequible per a la gent, de no haver-hi gent local, això acabarà en una mercantilització del nom «Deià» per vendre qualsevol producte. Aquest és precisament un dels punts més crítics en el que treballem amb Regenera Deià. No podem permetre convertir allò sostenible en un producte de luxe. Si ens esforcem per intentar fugir d’una dependència d’una indústria com és la turística no pot ser generant una altra dependència d’un mercat global una altra vegada. Trobar quest equilibri és difícil.
-Quina rebuda estau observant?
-Estem veient un efecte de contagi. Alguns que se demanaven «què fan aquest penjats» s’han interessat pel projecte quan han vist els resultats a ca el veïnat. Tenim diverses iniciatives i això fa que la gent s’interessi per motius distints. Els mallorquins per norma general són més proteccionistes, s’interessen pels tallafocs, i per les mesures de prevenció d’incendis. Altra gent s’interessa per l’agricultura regenerativa i la recuperació del sòl. Estem veient que poc a poc la comunitat creix i col·labora.
-Quin seria l’objectiu final del projecte?
-El més important és que aquest projecte sigui replicable a altres zones del mediterrani, sempre adaptant-se al territori. Idealment voldríem obrir el diàleg comunitari amb altres pobles de l’illa, fomentant una economia circular i reduïr la nostra dependència de l’exterior a la vegada que protegir l’illa.
Volem recuperar les tradicions i coneixements del camp adaptant-les a avui dia. No es poden realitzar les mateixes pràctiques que s’han realitzat tradicionalment en un context de canvi climàtic. Hem de transicionar els camps entre allò que s’ha fet sempre, allò que es necessita ara i el que serà d’aquí 15-20 anys. Veim que haurem d’enfrontar problemes que ara ni tenim. Convé comptar amb una comunitat informada i implicada, amb mitjans per a poder encarar els reptes futurs de la millor manera possible.