El Firó: un espectacle consolidat

Trons, fum, petards, trabucs, pólvora, espases, escopetes, canó, barques, faldes, mascara, herbes, cassalla, cervesa, xeremies, flabiols, tambors, calor, turistes, famosos, festa, bulla, bregues, etc., etc., tot plegat produí un gran esclat. Com cada any i una mica més, Sóller i el Port es veren desbordats per la gran festa que esdevé en l'exaltació de la Fira com ho és el Firó. La festa del Firó torna gran, tal volta massa gran. I no només pels qui la viuen com a protagonistes, que d'aquí uns anys, si es segueix amb la dinàmica actual, potser arribin als mil-set-cents i pico de moros que l'any 1561 intentaren conquerir la nostra vall. Els espectadors, que també es mesclen voluntària i involuntàriament dins la gresca, també creixen a mesura que passen els anys. Sollerics i fornalutxencs són els primers, però el foraster, el que viu més enllà de la Serra fa seu també el Firó. És un dilluns que contagia de festa tota Mallorca i reuneix, entre la badia del Port i la plaça de la vila, aquells que no es volen perdre el millor espectacle popular de l'illa. Com a tota acumulació de gent, sempre hi ha incidents, és inevitable. Uns que es passen amb la beguda, altres que es passen amb les bromes i d'altres, espectadors, que no comparteixen el mateix sentit de la diversió que els actors del simulacre. Però és un dia que es permet certa llicència i al qui no li agrada es sol quedar a casa. És ni més ni manco que el Firó, no té altra explicació, i per molts d'anys...