Joan Castanyer Coll (Sóller, 1924) és el propietari de Mobles Castanyer i el proper 16 d’agost farà 100 anys. A Castanyer li agrada caminar, així com visitar el seu negoci. El centenari encara es troba ple de vitalitat i amb un somriure a la cara.
- Aquest mes compliu 100 anys, us han passat ràpids? Vau pensar mai que arribaríeu a aquesta edat?
- Vaig néixer el 1924 al carrer Victòria, on també tenim la botiga, una mica més enllà del centre parroquial. En aquella època arribar els vuitanta anys ja era una raresa, jo no em vaig pensar mai que arribaria a aquesta edat. Ara que en complesc cent veig que sí, que m’han passat molt ràpid. Crec que és una conseqüència d’haver estat sempre molt ocupat.
- Què és el que més recordau de la vostra infància?
- Estudiar mai va ser el meu fort, passava més gust quan sortia de l’escola i anava a la fusteria a ajudar amb el que pogués. Sempre m’estirà més fer feina. També record que de jove m’encantava anar a caçar tords a l’hivern. Depenent del dia teníem més sort o menys, però sempre era una activitat que disfrutava.
- Què és el que més ha canviat avui en dia?
- En aquell temps les famílies ens duien molt estrets, és a dir, avui dia hi ha molta llibertat dins la joventut. A més a més, els meus pares m’ensenyaren a no malgastar. Com hi havia pocs doblers els que teníem s’havien d’estalviar, jo aconseguia algunes propines ajudant a veïnats i m’agradava guardar-ho tot dins la jodriola. Ara crec que s’ha perdut bastant aquesta mentalitat. Jo he procurat sempre adaptar-me als canvis sobtats que m’ha donat la vida.
- Vau tenir clar des de petit que continuaríeu el negoci familiar?
- No em vaig plantejar altra cosa jo, Mobles Castanyer m’atreia. D’altra banda, sempre vaig tenir present la història del meu besavi. Diria que vaig voler seguir amb el negoci també per honrar les meves arrels.
- Heu après alguna cosa important durant la vostra vida?
- 100 anys donen per molt, a la vida sempre et passen coses inesperades i jo consider que t’has d’anar adaptant als tombs i viure aquell moment. A banda d’això, s’ha d’anar molt alerta amb els doblers i no malgastar-los.
- Què heu fet a part de la feina durant aquests anys?
- Vaig estar alguns anys a la junta directiva del Círculo Sollerense. Hi va haver un moment que s’apropava a la seva desaparició, ho passaven malament, i jo i alguns altres sollerics li vam donar vida. Avui en dia encara subsisteix i n’estic orgullós. També m’ha agradat sempre caminar, a partir dels setanta-cinc m’hi vaig posar de debò. I durant molts anys vaig organitzar l’excursió de Lluc a peu, i els últims anys anava a donar suport i menjar i aigua amb el cotxe. A més a més, he estat sempre catòlic practicant i he ajudat sempre a la parròquia, em ve de família. He intentat ajudar sempre a les processons.
- Qui començà el negoci? Quantes generacions han passat?
- Mobles Castanyer fou fundat pel meu besavi el 1865. Portem ja unes quatre generacions amb el negoci. Jo faig fer feina fins als setanta-cinc anys, després el vaig deixar en mans de la família.
- On teniu el taller?
- El taller és on ha estat sempre, és l’últim número del carrer Victòria, al costat de la font. Ara bé, sí que fa molts anys es trobava a l’altre costat de carrer, podríem dir que no s’ha mogut ni vint passes. Del barri no em vaig moure.
- Amb quants empleats comptau?
- En aquell temps érem uns set operaris a l’empresa, perquè teníem una sala de màquines, i necessitàvem més mans per operar-les. A sobre, moltes coses es feien a mà. Avui dia deuen ser uns tres o quatre, les màquines més modernes requereixen menys mans.
- Com ha canviat l’empresa al llarg del temps?
- Com he dit abans, procuràvem anar adaptant-nos al moment, suplint la demanda de cada època.
- Estau satisfets amb el que és ara Mobles Castanyer?
- Sí, estic molt content amb la nostra empresa. S’ha anat expandint al llarg dels anys, he tengut la sort de poder anar-la ampliant. Vaig poder comprar locals al carrer de Sa Lluna i al carrer d’En Batac, amb aquesta última compra em vaig llevar un competidor palmesà de sobre. Vaig poder comprar també la ‘filadora’ per poder tenir un camió. A més, vaig comprar diverses propietats, els doblers els movia i vaig dur sort. Estudis no en tenia cap, i crec que vaig saber adaptar-me.
- Seguiu tenint molts clients? A quin nivell està ara l’empresa familiar?
- Sí, últimament hem tengut bastants clients. La venda ha anat sempre creixent. Sempre hem tengut molts de sollerics que han confiat en nosaltres. I fins i tot fa uns anys, amb la sorgida d’internet, vam obrir la venda a més parts del món. Això crec que ens ha permès tenir clients per tot el relleu espanyol i per alguns països europeus com Alemanya. També s’ha de dir que abans veníem sols el moble pur, ara ens hem anat emmotllant i tenim més oferta. Hem anat seguint el ritme del negoci.