La crisi cultural ja és més que una evidència a la Vall de Sóller. La manca d’espais dedicats, les condicions precàries de producció i la constant premissa del treball per amor a l’art, perpetuen contínuament l’agonia d’aquest sector. I així, lluny dels anhels d’una potencial professionalització, la cultura local no pot sinó aspirar a la seva pròpia subsistència.
No és una situació recent. I les línies que han ocupat aquest setmanari al llarg dels darrers anys ho posen de manifest. Són molts els que històricament han advertit la necessitat de revertir, d’una vegada per totes, aquesta situació. Però ara, amb la unió de les distintes associacions culturals, i amb l’ensorrament del Teatre Defensora encara a flor de pell, la reivindicació d’un canvi contundent en la gestió municipal de la cultura s’ha intensificat.
«Municipis de 3.000 habitants tenen un auditori gegant i un gran teatre. I que la Vall, que ha disposat d’infraestructures com l’Alcázar o el Fantasio, no tengui res al dia d’avui, és una vergonya», apunta la presidenta de l’Associació de Músics de Sóller, Lina Sampol. «No hi ha un lloc a Sóller amb llicència per a poder fer activitats sense haver de molestar els veïnats», explica el director musical de Batu-al-món i de l’Estol de Tramuntana, Nico Amengual. «I hem de fer veure que el que ha passat amb el teatre és un símptoma de l’estat actual de la cultura local», hi afegeix Marc Manrique, tresorer de la Banda de Música. «Ens trobam en un moment molt trist. S’està perdent una part important de la cultura local, i en moltes ocasions la massificació ens està desplaçant dels nostres espais d’actuació», culmina el president dels Esclatabutzes, Xisco Guasp.
El sentiment generalitzat és que cap dels últims consistoris ha dedicat els esforços suficients al sector cultural. Un fet pel qual les diferents associacions reclamen un paper molt més actiu de l’administració en aquest sentit. «Sóller és dels pocs territoris amb tantes entitats i col·lectius. A altres municipis, és la regidoria de cultura la que organitza gran part dels esdeveniments. Però aquí, com que l’Ajuntament no ho fa, el poble s’ha hagut de vestir d’associacions culturals. I som nosaltres, les entitats, les que tiram la cultura endavant», adverteix la presidenta dels Joves Artistes de Sóller, Maria Bernat.
Segons exposen les diferents entitats consultades, i encara que l’interès dels residents per aquesta activitat sigui manifest, la manca de suport públic acaba per comprometre la riquesa cultural del municipi. «Falten subvencions, espais i contractacions. Fins i tot l’àrea de Festes hauria d’apostar més pel gruix de la cultura local», exposa Joan González, al capdavant de l’associació Arrel’ART. I aquest conflicte s’estén en el desenvolupament de totes les disciplines artístiques. «La Banda, per exemple, ho té molt difícil per mantenir-se sense l’ajuda de l’Ajuntament», explica Marc Manrique. «Si no ens agafen a les revetlles i només tocam als pobles de fora, els grups locals s’aniran perdent», relata Lina Sampol. «T’apuntes a teatre i no tens un lloc on actuar. O vols aprendre a pintar, i tampoc no et podem oferir un local dedicat», es dol Maria Bernat.
A més, tot plegat s’agreuja en un context en què les diferents associacions, a tall particular, no tenen la força necessària com per capgirar sòlidament aquesta problemàtica. «El problema és que a vegades ja no sabem què hem de fer per canviar les coses. Ens hem de plantar, i deixar de fer concerts? No ho crec, perquè és tot el contrari del que volem aconseguir», es lamenta Marc Manrique. Una paradoxa que, per altra banda, també troba un punt de fricció en la manca de sinergies entre les diferents associacions. «El més positiu és la gent. Però falten col·laboracions entre entitats, així com una xarxa cultural per engegar projectes junts i fer una programació que pugui gaudir tothom», considera Joan González.
Per això, ja està en marxa un projecte que unirà distintes entitats culturals de la Vall sota el segell d’una única i conjunta federació. «La idea és poder ajudar-nos els uns als altres, tant en cas de necessitar recursos com per fer front comú», explica Piquita Riera, presidenta de Corriola Teatre. Un gest que neix amb la voluntat de «col·laborar amb l’Ajuntament, sempre a favor del bé de la cultura de Sóller», afegeix la també actriu i directora de teatre. Això sí, «tot i que ja s’estan preparant els estatuts, la federació encara no és una realitat», diu Riera.
Entre les mancances que es volen posar sobre la taula, destaquen dos punts en concret. Per una banda, l’esdevenir del Teatre Defensora, o el que Xisco Guasp defineix com «el futur d’una part fonamental de la nostra història, de la nostra tradició i, per tant, de la nostra identitat cultural». Les perspectives respecte a aquesta qüestió són pràcticament unànimes: aquest recinte s’ha de rehabilitar com abans millor. Però aquesta no és exactament la prioritat, com assenyala la secretària dels Joves Artistes de Sóller, Marta Bejarano. «Tanmateix, s’ha de fer un espai on hi cabem totes les entitats culturals. Potser no fa falta que sigui el Defensora. Però és que no hi ha ni una sala pública d’exposicions, ni un teatre en condicions, ni un espai dedicat per l’escola de música…», matisa l’artista sollerica.
Aquest és, precisament, el fonament de la segona qüestió a considerar en un bloc conjunt. «Ens han engegat de les Escolàpies per fer una reforma que cap dels que usàvem les instal·lacions sabem en què consisteix. No se’ns ha demanat ni com utilitzàvem l’edifici ni com volem que sigui», exposa el músic Nico Amengual. I, per tant, «hem d’aconseguir que ens demanin als professionals de la cultura què és el que necessitam», conclou Sampol.