Marina Zasburg (Alkmaar, 1965) és una holandesa que fa 50 anys que estiueja al Port de Sóller. Arribà per primera vegada a l’any 1971 quan la companyia Neckermann destinà el seu pare, Aad Zasburg, en aquest lloc «idíl·lic» de Mallorca per escriure una guia de viatge per als seus subscriptors. La seva feina de redactor era «fer reportatges dels llocs que visitava», explica Zasburg. Des de llavors han retornat cada estiu.
Zasburg recorda perfectament les seves primeres vacances que passà a Sóller perquè «vaig complir els 6 anys aquí». «Podia anar a la mar des de l’hotel i era pràctic perquè els meus pares així em controlaven des de la primera línia», comenta emocionada. En aquella ocasió s’allotjaren al ja desaparegut Hotel Brasília, que estava situat a la zona de la platja de’n Repic. En les següents vacances, la família Zasburg passà els estius en altres establiments de la barriada marinera, com per exemple l’hotel Marina, el Costa Brava o allotjats en algunes cases particulars. El fet que els ha duit a repetir durant tant anys al mateix lloc ha estat perquè «aquí la gent és molt amable, és un indret preciós i pots triar anar a la mar o a la muntanya, segons les activitats que vulguis fer», assegura contenta la turista.
A més, afegeix que «a Holanda la mar és perillosa, en canvi a Sóller hi podem nedar amb total tranquil·litat i no estam ni a dues hores en avió». Per això, quan es va casar va seguir venint amb el seu marit, el qual ja fa trenta anys que repeteix.
Mig segle d’estiuejar en el mateix lloc dona per a molt. Així, Marina Zasburg s’ha convertit en una gran coneixedora dels costums de Sóller i de Mallorca, de la qual destaca també la cultura i el patrimoni. El seu plat preferit dels típics mallorquins és el «tumbet», que quan és al Port aprofita per compartir amb les amistats que ha fet amb «tants anys que fa que venc per aquí els quals s’han convertit amb la meva família mallorquina».
Només l’any passat, a causa de la pandèmia, no va poder viatjar a l’Illa. Els seus amics sollerics li enviaven fotografies del Port «amb la badia sense barques fondejades, i me va encantar», explica Zasburg. Per això comenta que tot d’una que les restriccions de la Covid-19 els ho han permès «hem tornat a venir. La idea de no poder venir era horrorosa, per això hem viatjat de nou al Port, perquè ens enyoràvem molt del lloc i les amistats», sentencia.