Tal volta comentar notícies i fets que arriben al súmmum de la incoherència, i que a més em donen matèria primera per escriure, no ens hauria d'esser tan estrany dins del món que ens està tocant de viure, en aquesta dècada del segle XXI que encara no ha acabat.
Segueix amb la meva manera d'informar-me del que passa i l'altre dia de pagès, la noticia de què Lula da Silva, President del Brasil, en el qual tenia certes esperances que actués d'una manera diferent dels altres, em va decebre i molt. Resulta que comprarà material militar a França per valor de 8700 milions de dòlars. Un es demana, si la situació econòmica del Brasil, permet una despesa d'aquest calibre, per convertir-se en el país més ben armat de latino Amèrica?
Veient, cada dos per tres, els reportatges dels barris de faveles, on infinitat d'éssers humans viuen i moren en condicions infrahumanes, no té sentit.
Quantes polítiques socials d'afavoriment als més desvalguts, es podrien fer amb aquesta burrada de milions, que a més d'anar a parar a les fàbriques d'armes franceses, sucós benefici, serviran per matar més i millor?
I qui paga aquesta despesa exorbitant? Els de sempre, tots els ciutadans brasilers amb els seus impostos i també amb la carència de mitjans per la salut, educació, treball i molts d'altres, arrel de què les prioritats del seu president no sembla que siguin aquestes.
Anant cap a un altre lloc, fa estona vaig escriure un article que es titulava "Al·legat a favor de la joventut", i a més curosament m'arribà la notícia a través d'un company d'una de les pàgines on més escric, relats en català, que l'ajuntament de la Garrotxa, estava repartint aquest article a les llars on habitaven joves, de segons quines edats. A l'article acusava d'intentar dimonitzar la joventut, ben igual com si qui ha procedit al seu procés educatiu : Pares, mares, mestres, mitjans de comunicació, televisions, no tinguessin res a veure en el comportament i especificava d'una minoria. Dic d'una minoria, perquè jo conec bastants joves i adolescents que no actuen de la manera en que ens volen fer creure que tots actuen. Ho dic per la batalla campal que es va muntà a Pozuelo d'Alarcon durant les festes. Són una minoria aquests violents, i al mateix temps no són raspallats pels altres.
El percentatge d'aquesta genteta que té el terrat molt mal moblat i que a més sembla que pretenen imposar el seu ordre absurd dins d'un estat de dret, no es pot consentir per part de les autoritats que han estat triades perquè tots puguem viure en un espai de pau, tolerància i convivència. Que el pes de la llei caigui sobre ells, ha d'esser de debò i no es pot tolerar cap tipus d'impunitat. Està clar, que a partir d'una edat queda ben clar, que és una gamberrada o que és un delicte amb un enfrontament a les forces d'ordre públic i una destrossa de mobiliari urbà, l'incendi dels cotxes d'una pobra gent que igual el necessita per anar a fer feina, mentre aquesta colla de vàndals, arriba a aquestes situacions, perquè s'acurçà el temps de la festa, ja que les altres persones tenen dret a descansar a les seves cases.
És normal i lògic que hi hagi un espai per la joventut per celebrar festes, per passar-s'ho bé, jo també he estat jove i he viscut moltes festes, però mai hem arribat a aquests extrems. I encara el que més em fa al·lucinar, és que quan pels menors es dicta una sentència de tenir-los tres mesos a retxa sense poder sortir de marxa, essent l'hora límit les 10 del vespre, siguin els pares que facin un recurs en contra de la decisió del jutge. Tal volta creuen que els actes vandàlics comesos han de quedar en plena impunitat?. És aquest el principi educatiu que han seguit, ja que si és aquest anam ben arreglats.
Parlant d'això i encara no ho havia escrit, el dia del Firó (em refereix al passat) amb la meva dona vàrem agafar el cotxe per anar a fer una volta, sortint cap a la carretera del port, un autobús carregats dels moros, es posa davant i varen baixar; la majoria d'ells passadíssims i vàrem haver de tancar les finestres, ja que estaven sacsejant el cotxe, un altre pretenia carregar-se el neteja parabrises, ens vàrem veure insegurs i al mateix temps se'ns estava faltant totalment el respecte com a persones i com a ciutadans de Sóller. Els va aturar el que era l'encarregat de la colla, que anava una mica més clar que els altres. Això no és el que jo consider com a festa; o més bé si, un aldarull descontrolat al que han volgut batejar com a festa. Em va semblar indignant i he aprofitat aquest article, ja que el tema va per aquests derroters, per exposar-ho. No és pot "normalitzar" el vandalisme, la manca de respecte, l'agressivitat i el tot val.
Tots tenim els nostres drets i no perquè sigui un dia de celebració, es confongui tot i d'assimilar per part d'uns vàndals, la celebració o festa en beure fins engatar-se fins als topes i després perdre el control de la mesura. Esper que el proper Firó, no hagi d'escriure res semblant al que jo ara faig. Al mateix temps també demanaria que es prenguessin unes mesures perquè actes com el que em va passar a mi, no tornin passar.
Per avui tanc la paredeta, que la meva neurona sembla que té una mica d'estrès postvacacional; a tot dir que no n'he tingut de vacances llargues. Un viatget a Astúries i prou.