Arran de la pujada del 32% de la taxa de fems que s’espera a partir de 2025, el batle, Miquel Nadal va reconèixer que a l’equip de govern «no li ha quedat més remei que pujar aquest impost», tot i puntualitzar «que és la primera taxa que augmentam amb les dues legislatures que duim governant». Malgrat que la normativa estatal i europea alertava de la pujada per aquells ajuntaments que reciclaven menys, el cert és que Sóller hagué d’aprovar una pujada significativa davant la caiguda en picat del reciclatge.
No obstant això, Nadal assegurà que té previst «reduir aquesta taxa per al 2026» sempre i quan es faci una bona campanya de conscienciació per fomentar el reciclatge entre la població sollerica.
De fet, ahir mateix el batle es desplaçà a Palma per presentar una moció conjunta amb altres batles del Partit Popular contra «el basurazo de Sánchez». Amb aquest nom, la formació que ara govern a les Balears i al Consell exigeix al Govern d’Espanya la derogació de l’obligatorietat de la implantació de la taxa de residus contemplada a la Llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Segons els populars, la normativa imposa als municipis l’obligació de cobrir el 100% del cost de la recollida i tractament de residus mitjançant una taxa, «una mesura que atempta contra l’autonomia municipal i castiga els ciutadans amb un augment de la càrrega fiscal».
Des del PP proposen que el Govern realitzi «un estudi exhaustiu per definir el cost real del servei i desenvolupi un Pla Nacional d’Infraestructures per a l’Economia Circular, que ajudi els municipis a complir amb els objectius europeus i nacionals de sostenibilitat» per evitar apujar la taxa de fems.
La moció es farà extensiva a tots els municipis per a què s’hi adhereixin i es donà a conèixer a la seu del PP amb l’assistència del portaveu adjunt, Bernat Vallori, acompanyat de la portaveu, Núria Riera; el batle de Santa Maria, Jaume Ferriol; la batlessa de Campos, Francisca Porquer; el batle d’Estellencs, Bernat Isern i el batle de Sóller, Miquel Nadal.
Cal recordar que aquests canvis ja es contemplaven el 2019 a la llei balear i el 2022 a la llei estatal, ja que des d’Europa es fomenta la reducció de generació de residus urbans.