Beure un cafè un dissabte al matí a Plaça, la tranquil·litat d’una posta de sol a sa Foradada o al mirador de Santa Catalina, un passeig pel Port o ajeure’s a la mateixa platja, fer un capfico al Torrent de Pareis o a la Cala de Deià, fer un vermut a la plaça de Fornalutx o sopar sense reservar taula. Tot això són activitats que un solleric, un deianenc, o un fornalutxenc gaudiria de fer al seu dia a dia. Ara, amb el gran flux de turistes que passa per aquests punts famosos a les xarxes socials, gràcies a infulencers i guies turístiques, els locals troben difícil i poc agradable gaudir de la seva terra.
Ivan Murray, doctor en geografia i professor dels graus de Turisme, Geografia i Economia a la UIB, explica, «els punts de màxima saturació són les vies de comunicació, és a dir, el sistema de transport i les seves estructures, però no es troben col·lapse permanent. És fonamental tenir en compte les variables d’espai i temps». Murray posa exemples: «la carretera del Port de Sóller, la carretera de Deià, el transport públic...», apunta. Ara bé, recalca que, «no estan saturats tot l’any, ni en tot moment, van fluctuant». El geògraf també indica altres punts clau de saturació com «la plaça de la Constitució i el carrer de Sa Lluna». «Llavors, al Port també tenim moments de màxima saturació, a l’aturada del tramvia, quan baixen estrangers dels ferris, la platja d’En Repic o la d’Es Través», afegeix Murray.
Maria Bel Vigo, integrant de SOS Sóller, adverteix que «la vida quotidiana dels residents es veu alterada». Vigo declara que «el mancat sistema de transport públic obliga els residents a agafar cotxe, que es troben amb freqüència congestions i falta de pàrquing». «La massificació també deriva en un malestar social per manca d’accés a l’habitatge», resol Vigo.
Sobre això, Murray també apunta que «hi ha una col·lisió de dues maneres d’habitar un espai, de manera residencial i vacacional», assenyala. Murray posa en relleu que «aquest xoc duu a una crispació col·lectiva habitualment dirigida als turistes, que en certes situacions pot desbocar-se», culmina.
Davant això, Vigo lamenta que «la satisfacció del turista passa per davant el benestar del resident». Aquesta declaració és una de les moltes manifestacions de la irritació dels locals cap als turistes, que demostra la falta d’acció política. Així ho ratifica Murray: «no és el turista el responsable, per evitar situacions violentes, s’han de cercar solucions polítiques i actuacions col·lectives que vehiculin adequadament aquest malestar».
Maria Bel Vigo, recalca que «SOS Sóller demana acció als ajuntaments, encara que sabem que no és un problema que es resolgui definitivament de manera local». En posa un exemple com és «la manca d’acció davant situacions incíviques comeses per estrangers ha provocat queixes entre els nostres integrants».
Algunes de les propostes que ha llançat el grup ciutadà són la creació de més places de pàrquings o la regulació de l’entrada de cotxes de lloguer dins el centre urbà de la Vall. Reclamen respecte a la cultura i el medi, així com el benestar dels sollerics. Segons Ivan Murray «la solució recau en moltes accions polítiques, però sobretot en què s’activi una nova cultura de mobilitat centrada en els residents, i que per damunt de tot posi impediments a l’ús quotidià del vehicle privat». «Hi ha ciutats petites com Bruges (Bèlgica) que ja fa més de vint anys no podies accedir al nucli urbà en cotxe», sentencia Murray.