Adela Mas (Sóller, 1998) és psicòloga i fa uns sis mesos va muntar el seu propi gabinet a Sóller. Des de ben petita tenia clar que se li donava bé comprendre les persones i va decidir dedicar-se a acompanyar-les en un procés d’autoconeixement per recuperar o adquirir les eines necessàries per al seu creixement personal. En aquesta entrevista explica el seu parer respecte d’aquest món.
-Quins efectes té a la societat el boom de la salut mental?
-El fet que la salut mental estigui ‘de moda’ té un efecte superpositiu. A la gent, de cada vegada li costa menys demanar ajuda, de cada vegada es normalitza més parlar que vas al psicòleg i això a nosaltres ens permet connectar molt més amb la societat i donar visibilitat a aquesta professió que és no només importantíssima, sinó que també imprescindible perquè la gent tengui un desenvolupament sa.
-I té idò també una part dolenta?
-Sí. Per una altra banda, és molt perillós perquè estam a un punt en què la gent psicopatologitza qualsevol malestar. No podem passar ‘d’estic trist perquè m’ha deixat la meva parella’ a ‘tenc una depressió vaig al metge i necessit prendre psicofàrmacs’. S’ha d’anar alerta en no posar de moda malalties mentals si no es tenen. No tothom té depressió ni ansietat, però està bé també que se’ls doni visibilitat. S’ha de cercar un equilibri.
-Diríeu que aquest boom es veu reflectit amb la quantitat de gent que ve a teràpia i en edats més primerenques?
-Exacte. Es veu reflectit perquè fins ara es donava un fet que està molt malament de ‘duim els nins a teràpia perquè els arregleu i els torneu curats’ (amb la part retòrica de la paraula) i això no va així. Tu pots fer una feina potent, important i correctíssima amb el nin que si els pares no formen part del procés, no et diré que és en va, però pràcticament. Els pares han d’estar vinculats amb les millores dels nins, tenguin l’edat que tenguin.
-Recomanaríeu que els pares també passin un procés de teràpia?
-Mai és sobrat que ho facin en un parell de sessions. Ja no és just perquè el psicòleg pugui conèixer els pares del nin que tracta sinó també perquè ells sàpiguen el procés pel qual passa el seu fill.
-Considerau rellevant que els psicòlegs us especialitzeu?
-Sí. Jo sempre he estat molt partidària de fer-ho i la mateixa professió t’hi obliga. Si tu vols exercir, has de fer el màster. De totes maneres no et pots aturar mai un cop tens el màster. És més, tampoc no només t’has d’especialitzar en una cosa, perquè mai no et vendrà una persona dient que té problemes amb l’alimentació i no tendrà res més. Segurament hi haurà una feina a nivell familiar, en l’àmbit de parella, inseguretats, autoestima, ansietat, etc.
-Què és amb el que més us trobeu i per què és tan urgent abordar-ho?
-És amb l’únic amb el qual jo tenia clar que no em volia especialitzar i ara veig que cada vegada és més urgent. És el tema de les dependències i especialment, la drogodependència. Les addiccions, per desgràcia aquí a Sóller, la zona on estic exercint, són molt abundants. En la majoria de casos, drogodependència.
-Què li diríeu a una persona que no està convençuda d’anar a teràpia, però no es troba bé?
-Jo li diria que no hi perd res i que la teràpia no és únicament per la gent que té un trastorn mental, sinó que serveix també per ajudar a les complicacions del dia a dia que té tothom. I et dona eines perquè potser en un moment concret de la teva vida no les trobes o no les tens. el psicòleg t’ajuda en la recerca d’aquestes eines i t’ajuda a consolidar-les per tota la vida i fer-te més capaç.
-Creieu que hi ha una imatge equivocada de com ‘funcionau’ els psicòlegs?
-Totalment. Els pacients, de vegades, es pensen que vendran a consulta i el psicòleg els donarà un consell d’amic o et dirà d’on ve aquest problema. Això és relativament fàcil, no obstant això. quin paper tenen aquestes emocions dins la teva vida? No només feim feina amb les emocions sinó amb tot allò que les envolta. Jo sempre he dit que el meu objectiu és ajudar a les persones, ara bé, també m’agradaria atracar la psicologia al món. Fer-ho fàcil perquè sigui accessible. No només tractam malalties mentals, també ajudam en el dia a dia de les persones i si en tres sessions podem millorar alguna cosa, idò perfecte.
-Hi ha ara un concepte molt a l’ordre del dia en la salut mental. El del ‘nin/a interior’. Què n’opines?
-Bé, jo sempre dic que nosaltres som les històries i experiències que vivim i també les figures de vincle que hem pogut tenir amb la família. La nostra història és qui ens ha duit a ser com som a dia d’avui, per tant consider que aquest concepte de fer feina amb el nin/a interior i fer un recorregut per aquesta història és molt important en un procés terapèutic.
-Com veieu el tema de la pseudoteràpia? N’hi ha a Sóller?
-Amb això jo no vull enganar a ningú. Sóc molt crítica i m’he adonat que hi ha molta oferta de pseudociència aquí a Sóller. Ara bé, jo no crec que totes les pseudociències cerquin enganar les persones i bé, cadascú és lliure de triar on anar. La perillositat d’això és que es puguin ficar dins el camp de la psicologia sense ser psicòleg. És un tema delicat.