Glòria Mas inaugurà la seva escultura a finals del 2005, en un acte que comptà amb l’aleshores comisària d’Assumptes Socials de la Unió Europea, Benita Ferrero, i amb el llavors president del Govern de les Illes Balears, Jaume Mates. En aquell moment, l’obra presentava un aspecte impecable, al gust detallat de la seva autora. Però actualment, gairebé 18 anys més tard d’aquell esdeveniment, l’«Al·legoria de la Faula» exhibeix unes condicions molt diferents a les inicials.
«Ara l’arbre està fatal, i les seves fulles, negres de la brutor», es queixà l’autora mallorquina. Un fet que al parer de l’artista s’agreujà aquesta setmana amb la instal·lació, per part de l’Ajuntament, d’una tanca que voreja l’escultura.
Per una banda, el regidor Carlos Darder apuntà que «és una mesura recomanada pels serveis tècnics. I l’hem executat per garantir la seguretat d’aquest espai, ja que els vidres romputs podien suposar un perill». I, per l’altre costat, Glòria Mas mostrà el seu absolut desacord amb aquesta decisió. «Jo no faig les meves peces perquè estiguin recluses en una presó. Tenen el concepte que tancar és protegir, però no és així. És una qüestió de civisme i d’educació cultural», denuncià Mas. I afegí, «a més, tot això s’ha duit a terme sense consultar-me».
En aquest sentit, l’autora de l’«Al·legoria de la Faula» manifestà que «si el poble no té capacitat cultural per acceptar la meva obra, es pot retirar i jo me’n faré càrrec sense problema. Però no la vull veure amb aquest aspecte».