Aquests darrers dies, a Felanitx es viu una encesa polèmica al voltant d’una activitat anomenada Pre-Resurection Fest. La Comissió de Festes Alternatives de Felanitx, dirigida per la indirectiva del Cosso, va organitzar dissabte passat la Pre-Resurection Fest, una bona festa molt participada. Hi va haver un funeral als 4 Cantons, amb performances, accions reivindicatives i diferents actuacions musicals a càrrec de Mostel·la, Toc de queda, Sor Estiércol i altres.
L’Ajuntament del municipi ha fet públic un comunicat en el qual diu que l’activitat comptava només amb l’autorització per fer una activitat municipal en un «espai concret del nucli urbà».
L’Ajuntament afirma que no tenia «coneixement previ d’aquesta actuació» i se’n «desvincula completament d’aquesta activitat», al mateix temps que expressa «el màxim respecte cap a les celebracions tradicionals i religioses de la Setmana Santa».
Pre-Resurection Fest
Els organitzadors de la Pre-Resurection Fest ha fet, també, un comunicat per explicar l’activitat i com va evolucionar. Tot seguit reproduïm l’explicació.
«Tot comença amb una idea —privada, comentada en petit comitè— de fer una petita sàtira en format processonal, dissabte dia 4. Una creu, quatre decrets aprovats pels verdiassules clavats, un baldaquí, dos xeremiers; res que no entri dins la llarga tradició d’ironia popular que aquesta vila ha sabut païr durant anys. Però aquesta vegada, abans fins i tot que es fes públic res, la cosa ja havia corregut. No sabem com, se veu que és temps de miracles.
De cop i volta, preocupacions. El rector, molt almoïnat, el varen haver d’estopetjar —diven—. Advertències institucionals. Recomanacions amistoses que sonaven més a premonició que a consell. Tot plegat sense cartell, sense anunci, sense acte. Una esquitxadeta de vereno, que sempre és més ràpid que haver de gestionar la realitat.
Malgrat això, veles esteses, es demanen els permisos. I —sorpresa— es concedeixen. Tot en ordre. O això pareixia.
Quan finalment surt el cartell, tornen els fantasmes. I el dia abans de l’acte arriba l’avís: ‘alerta amb el que fareu, que vos enviaré la policia’. Un advertència curiosa, sobretot tenint en compte que estava tot notificat i autoritzat i que, fins on sabem, encara no s’ha tipificat el delicte d’intenció festiva premeditada. Però eh, alerta.
L’endemà dematí, mentre es davalla l’equip de so als Quatre Cantons, apareix, de sobte, com un bolet, la batlessa amb un to conciliador, gairebé maternal. Tot bé? Necessitau res? Una visita que, vista amb perspectiva, semblava més aviat un reconeixement del territori que no pas una acció d'ajuda humanitària.
No passen ni uns minuts que arriba la primera patrulla. Demanen per un tall de carrer que ells mateixos havien gestionat feia mitja hora. Demanen identificacions ‘per l’informe’.
Se'n van i continua amb l’oremus previst, tots amb una contracció a les celles, mirant unes a altres, sense entendre molt bé que passava. En acabar es parteix cap a dinar, se seu a taula, se canta la Internacional amb la mà al cor, se fa un rot col·lectiu i se torna a posar en marxa l’escolania de la Santa Creu Torta.
Al cap d’una estona, ens arriba per walkie talkie que la policia ha arribat al bar on s’havia dinat —el Petit País— per identificar el propietari. El seu delicte: sortir esmentat com a punt de trobada al nostre acte i haver servit xuia i camaiot en bon dissabte de pasqua.
Decidim de forma improvisada sortir amb una granera amb un cartell que deia: ‘Això tocaria ser una creu…’, davall un baldaquí acompanyats per l’escolania prèviament esmentada. Res gaire ocurrent.
I efectivament, cinc minuts d’haver arribat al punt de concentració, carrer des Call per amunt, arriba la patrulla. Dos xeremiers sonant i dues persones devora, a les 5 de s’horabaixa, ja són motiu suficient per fer-los baixar del cotxe. Demanen aturar bufar, i identificacions. Ordres de dalt. Diuen que hi ha un informe en marxa i que no tenim permís oer fer l'esmentada desfilada.
No teníem un permís expressament per ocupar durant 5 minuts el carrer des Call i 5 mes el de s'Aigo, però que vols que te digui, més temps han estat tallat certs carrers, per culpa de males gestions.
Després de parlar una estona amb ells, les aigües se calmen i la patrulla parteix. A partir d’aquí tot transcorre sense cap problema.
Queda clar, que el que passa en aquest cas, és la intenció de criminalitzar els i les joves que de forma autogestionada intenten moure una mica el poble. I és que se cert que ha de coure, veure gent organitzada, sense cap motivació econòmica reunir a un centenar de persones, quan a les reunions de les joventuts del seu partit, escassament omplen un minibus. Res Cati, ja ho diven, quan cou cura i quan pica madura. Salut!»