Aquest dijous, 4 de desembre, va tenir lloc a la UIB l'acte 'Santander i la UIB: Finançament educatiu, guerra imperialista i genocidi' organitzat per la campanya 'Carot prou complicitat'.
Més d'una trentena d'estudiants i treballadors del campus posaren sobre la taula els impactes del pes cada vegada més rellevant d'entitats bancàries a l'educació pública. Amb el focus en el cas de Santander, que des del 2019 ha invertit més de 2 milions d'euros a la UIB, s'ha denunciat «la complicitat dels monopolis financers amb el negoci de la guerra i el genocidi a Palestina». Tot plegat, per a refermar que «amb convenis amb Santander i altres grans empreses (HP, CAT, etc.) la UIB actua de forma hipòcrita i els seus clams en favor de la pau i la convivència amaguen connivència amb marques involucrades en les massacres més terribles del present». «La UIB no pot presentar-se com a defensora dels drets humans a Palestina i al Sàhara i alhora vincular-se amb empreses que contribueixen a l'ocupació i la massacre», varen assenyalar.
El col·lectiu 'Carot, prou complicitat' assenyalà que el caràcter capitalista i despolititzant de l'educació «no només es deu a la proliferació d'universitat privades; també a la financiarització de la UIB per part d'empreses filantrocapitalistes com Santander, alhora banc que més inverteix en educació i que més ho fa en indústria armamentística de l'Estat». Es donà un debat amb els ponents Toni Gómez (membre de l'Assemblea per Palestina de la Universitat de Barcelona) i Laura del Vecchio (investigadora i docent de la UIB) a partir de tres eixos: primer, sobre com la presència de Santander ataca el caràcter 'suposadament públic' i a la vida acadèmica de professorat i estudiantat; segon, entorn del paper del sistema financer, concretament de la Banca Armada de la que Santander és capitost (segons el Centre Delàs) en el genocidi palestí i el rearmament global; tercer, sobre la funció blanquejadora que compleix la universitat envers el genocidi, i de com els límits a la recerca i al currículum, així com els discursos sobre transformació i compromís institucionals cerquen anular la crítica.
Finalment es refermà la importància de «continuar amb la campanya i estendre-la a més sectors de la UIB, posant al centre l'organització política i sindical, a més de la producció de crítica més enllà dels marges acadèmics». L'acte serví per a «recollir forces i pensar noves línies d'acció i estratègia per a exigir a la UIB que trenqui amb les empreses vinculades amb el sionisme i amb el negoci de la guerra, així com per afrontar el clima autoritari que el rector imprimeix a una UIB que cada vegada funciona més en termes de rèdit empresarial que de necessitats socials de la classe treballadora».