El passat divendres, dia 25 d’octubre, a les 19.00 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna de Palma (General Riera 39 B) la presentació de ‘Fites’ (Edicions de 1984, 2023), poemes de l’escriptora russa Marina Tsvetàieva. La coordinació de la tertúlia anà a càrrec de Miquel Àngel Lladó, Aina Ferrer, Damià Rotger i Àngels Cardona.
L’acte comptà amb la presència de la traductora i poeta Laia Malo (Laia Martínez López). Cal recordar que per aquesta traducció va merèixer el 21è Premi de traducció Vidal Alcover de l’any 2021, convocat per l’Ajuntament de Tarragona (Casa de les Lletres), Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització lingüística de Tarragona.
Àngels Cardona, com és habitual, encetà la tertúlia. Deixà clar que gràcies a Laia Malo, a través de la traducció, presenta al públic lector en català la poesia de Marina Tsvetàieva, tasca que ha merescut el premi Vidal Alcover. Segons Cardona, la lectura dels poemes de Tsvetàieva ens mostra una dona molt avançada a la seva època. També en destacà les condicions tan dures que l’autora hagué de patir: exilis, guerres mundials, la mort del fill... Considerà que Tsvetàieva no només va escriure poesia sinó que va fer de la poesia una manera de viure. A més a més, en aquella època de temps convulsos a Rússia els poetes estaven prohibits si no anaven de la maneta del règim. Consegüentment, la poesia no es publicava sinó que es transmetia oralment. Com a conclusió, considerà Fites com un testimoni d’una època i d’una dona que va triar com viure i morir.
A continuació, Laia Malo agafà la paraula per contestar les qüestions que se li plantejaren. Començà analitzant, en general, les dificultats de traduir al català la poesia russa i, en concret, el cas de Marina Tsvetàieva, la qual era molt conscient del bandejament que va arribar a patir. Tsvetàieva era una gran coneixedora de la literatura popular russa, agafà tots els ingredients que fan possible la transmissió oral de la poesia en la seva llengua i els aplicà als seus poemes per garantir arribar més enllà, no només als papers. Aquest fet afegeix un problema a l’hora de traduir. No es tracta només d’entendre els poemes i copsar-ne el lèxic, sinó que també s’ha de transmetre el ritme, la melodia i la música que duen els poemes. Per tant, s’ha d’aconseguir en català el mateix efecte que Tsvetàieva volia transmetre en rus. I tot plegat, segons ens explicà Laia Malo, resulta molt complicat. Va desmitificar la idea del traductor-traïdor, però no es pot obviar que els traductors tenen a les mans la responsabilitat de triar. D’altra banda, ens recordà que Tsvetàieva estudià música durant moltíssims d’anys. De fet, ella havia de ser pianista, segons la voluntat de sa mare. Tsvetàieva considerava que amb la llengua podia passar dels dictàmens acadèmics i fer servir-la a la seva manera, però, en canvi, la música li costava molt i la frustrava perquè la limitava a tocar una música o l’altra. Per aquest motiu, es va estimar més escriure.
Laia Malo ens contà per què va triar aquesta autora. Ens digué que li agrada tant, tantíssim, que l’obsessiona. Tornà a insistir en el fet que Tsvetàieva és una poeta molt difícil de traduir. Tot i això, va voler assumir-ne el risc per comptar amb una versió en català i no haver de cercar altres traduccions del rus. Ens confessà que Tsvetàieva té una poètica amb la qual s’identifica molt. Ella diu que el poeta és per definició un ésser exiliat, desplaçat, alienat i tot això ho diu ensems que escriu una poesia en la qual ens manifesta unes emocions amb les quals ens podem identificar molt fàcilment. Laia Malo entén aquest sentit profund del poeta com un exiliat. Tsvetàieva manifesta que el poeta no només està exiliat, desplaçat i alienat del seu propi país sinó també de la seva llengua materna. Segons Malo, aquesta és una idea preciosa. Per què escrivim poesia? Perquè la nostra llengua materna així com està organitzada, és a dir, el llenguatge així com ens l’ensenyen no ens basta. Per això els poetes són uns desplaçats, uns marginats de la llengua. Fer ús normal de la llengua no és suficient per als poetes i, per tant, necessiten la poesia i ens proposà també aquesta altra manera d’expressar-ho: «escriure poesia és traduir d’una llengua materna a una altra».
Tsvetàieva és una autora desconeguda per als lectors en català a causa de la manca de traduccions, cosa que no passa si la comparam amb altres autors contemporanis seus, és a dir, els del tombant de segle XIX-XX: Akhmàtova, Pasternak, Mandelstam, etc.
Aprofitant que Laia Malo i la seva parella, Jaume Reus, són el duet d’electrònica i poesia Jansky, oferiren també un petit recital a la llibreria Lluna. S’atenuaren els llums i uns sons gairebé màgics ens transportaren a una altra dimensió. La veu de Laia Malo recitant la poesia de Marina Tsvetàieva i els acompanyaments de Jaume Reus ens endinsaren en una atmosfera que no ens deixà indiferents.
Un tast:
Amor! Amor! En els espasmes, i a dins del taüt,
vetllaré — la seducció — la torbació — delint-te.
Ah, dolç! Ni quan la neu hagi sepultat el nínxol
ni des dels niguls, no m’acomiadaré de tu.
Referència: ‘Fites’ de Marina Tsvetàieva. Traducció de Laia Malo, 21è Premi de Traducció Vidal Alcover (Edicions de 1984, Barcelona 2023).