Dissabte 28 i diumenge 29 de setembre comença la primera edició del cicle 'Veus, nits de dramatúrgia', al claustre de Sant Domingo d’Inca. La regidora de Cultura, Alice Weber, presenta així aquesta nova iniciativa de l’Ajuntament d’Inca: «El teatre és un mirall del món i de la realitat i ens parla de la vida dels altres i de les pròpies vides. Així doncs, des de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Inca volem convidar-vos a reflexionar durant dos dies, a través de l'art del teatre sobre temes tan diferents com la tradició oral, la guerra civil, una malaltia tan present en el nostre entorn com el càncer de mama o la dictadura de la moda i del consum: tot en un espai tan especial com és el Claustre de Sant Domingo».
D’aquesta manera, l'eix que uneix les quatre peces teatrals que s'hi inclouen en el cicle és el testimoniatge, la primera persona i l'experiència vital. Les quatre obres es despullen de gran part de la seva escenografia i elements tècnics per tal de mostrar-nos la seva cara més propera i humana, focalitzant en la importància del text i del missatge i parlant directament al públic de ben a prop, sense la distància d'un escenari.
El primer dia, 28 de setembre, arriben a Inca les obres 'La Claror' i 'Les Cançons perdudes', de Jaume Miró. Les dues obres que es poden veure al claustre a partir de les 19 hores de dissabte són exemples de la feina de Miró, dramaturg dedicat al teatre documental, a cercar les veus del passat i donar vida a la memòria de personatges reals del nostre entorn proper. En aquesta ocasió, Miró dona veu en primera persona amb 'La claror' a Madò Rafela Servera, una dona cega que va proporcionar a Antoni Maria Alcover gran part dels relats orals que conformen els reculls de rondalles. Amb 'Les cançons perdudes' Miró reconstrueix la vida de Margaret Zimbal, que va lluitar al front de Mallorca durant la Guerra Civil espanyola.
A continuació, el diumenge 29 es representaran dues propostes molt diverses. En primer lloc 'Fàst-tick', la recreació d'Ovnipresents de la passarel·la de moda més prestigiosa del món. La crítica punyent, des de l'humor i el sarcasme, que desemmascara el món de la moda, on s’amaga un autèntic negoci de consum desenfrenat, manipulació psicològica i contaminació desbocada. A cavall entre la ficció, el teatre document i l’autotestimoniatge s’articula aquesta peça breu que gira al voltant del fenomen de la fast fashion fruit d'una dramatúrgia col·lectiva de Miquel Mas, Bel Albertí i Bet Palou.
La segona peça, que tanca el cicle, és 'Anar a Saturn i tornar' i parla de l'experiència que tantes dones viuen quan han de lluitar contra un càncer de mama. El text de Marta Barceló, magistralment interpretat per Marga López, és emotiu i sincer, sense caure en el drama però sense amagar la cara més dura d'aquesta malaltia.