Guillem Colom Montero (Palma, 1981) es va llicenciar en Filologia Anglesa per la UIB i va militar durant molts d’anys a l’esquerra independentista. Ara, és professor titular d’Estudis Hispànics de la Universitat de Glasgow. El 2021 va publicar el seu primer llibre sobre Quim Monzó i la cultura catalana contemporània, i ara investiga el turisme de masses com a trauma cultural. Ens trobam a un bar històric de l’Eixample de Palma, on la tercera edat del voltant ve a jugar a cartes i veure el futbol.
- La presència del turisme en la producció cultural i artística a Mallorca es pot veure enlloc més? Hi ha altres territoris que hagin patit aquest trauma cultural?
A Mallorca és clau el fet illenc. Per fer la meva recerca he llegit molts d’estudis insulars, que teoritzen les illes com a fets socioculturals, com a geografies emocionals, on hi ha una interrelació clara entre terra, paisatge, llengua, identitat i comunitat. La paraula illa, per a certes comunitats que viuen a illes japoneses, té el sentit geogràfic, però també el sentit de comunitat sociocultural. Això és clau per entendre per què podem trobar un trauma cultural a Mallorca i no a Benidorm, per exemple, i és que a Benidorm ja no hi ha aquella consciència d’unicitat. És a dir, les poblacions que viuen a una illa tenen una sensació de control d’aquell territori, d’aprehensió d’aquella realitat. Després, tenim que és una illa que té una llengua i una cultura diferenciada, que es considera amenaçada, molt més amenaçada des de l'inici de la revolució turística. Les narratives de desaparició de la llengua i cultura catalana comencen en l'arribada del turisme de masses, que crea una transformació radical de la societat, cultura, demografia, etc.
El trauma cultural apareix quan hi ha una transformació que és sobtada i massiva, i hi ha la consciència d’aquest daltabaix, que aquí s’associa amb el turisme. D’aquí que quan parlam de la «Mallorca d’abans» o la «Mallorca d’un temps», tots sabem a què ens referim, a la Mallorca preturística. Aquest trauma cultural apareix molt clarament en productes culturals de la darrera dècada, però fent recerca he vist que el trauma ja és present en Els carnissers, per exemple, de Guillem Frontera, i fins i tot es pot veure ja a Les fures, publicat el 1967, de Llorenç Villalonga, on ja es percebia el turisme com un daltabaix radical, i en última instància hi ha la por que acabi amb els mallorquins com a grup històricament establert en aquesta illa. Quan en Tomeu Penya canta «Mallorca s'enfonsa», quan na Llucia Ramis ho escriu, no és que l’illa s’enfonsi realment, allò que diuen és que els mallorquins desapareixen.
- Molts dels productes culturals fets a Mallorca plantegen crítiques radicals al turisme, alguns fins i tot presenten distopies on l’illa ha estat consumida pel turisme com Contra el món de Pere Antoni Pons. Com afecta l'imaginari col·lectiu dels mallorquins i la seva perspectiva política aquesta mirada?
En certa manera a Mallorca la cultura s’ha avançat al seu moment històric. A partir de 2018 o 2019, gairebé tota la producció cultural o bé representa directament els impactes del turisme o bé apareix com una tangencialitat de la trama. Amb això, la cultura està sent molt útil per mostrar, més enllà de les xifres, els impactes simbòlics que causa el turisme, per narrar aquest trauma. Ara bé, sembla que la cultura s’està centrant molt en els impactes negatius. Quan tenim un episodi traumàtic, sigui personal o col·lectiu, totes les narratives demostren que allò que desitges és tornar a l'estadi anterior al trauma. Però és impossible, perquè hi ha hagut un fet traumàtic, no? Ningú vol tornar a la Mallorca d'un temps, està clar, però tenim aquella idea de projectar-la com un paradís perdut. Mallorca no era cap paradís, és a dir, hi havia unes tensions de classe, de gènere, nacionals, etc., però sí que és ver que hi havia coses que eren millor en termes de paisatge o de comunitat. Allò que deia a un article publicat a Nosaltres i Eldiario.es el 2020 és que semblava que seria tasca dels moviments socials i polítics crear aquestes noves realitats, i em fa molt content el que ha passat aquest estiu. Parafrasejant allò de Marx d'«hi ha dies que duren anys», crec que l’estiu de 2024 durarà anys. Està naixent un moviment popular de masses contra el turisme que, a més, és descentralitzat, veim accions fetes per col·lectius molt diversos i repartides per tota l’illa.
Com s’ha d’articular el moviment de denúncia del turisme?
Hi ha sectors que diuen que ha de ser un moviment obrer, popular, amb narratives de classe treballadora, que deixi un poc aquella idea dels locals i els turistes, jo això no ho tenc tan clar. Crec que els moviments de denúncia del turisme on són més forts, com a Mallorca o Canàries, més que a Barcelona, és perquè tenen unes narratives un poc interclassistes. Aquests efectes de la massificació o la transformació de les ciutats i de l’espai també les sofreixen les classes mitjanes. Fins i tot, tots coneixem persones que tenen algun lloguer turístic que estan rebotades amb el que està passant. És a dir, la classe treballadora ha de liderar el moviment, però no podem negar que si hem vist manifestacions amb 25.000 persones ha estat gràcies a aquesta narrativa dels locals, dels mallorquins enfront del turisme, i això està funcionant.
- Quin potencial veis a l’actual cicle de mobilitzacions a Mallorca? Té la capacitat de crear i plantejar una alternativa?
Jo veig que és un cicle molt productiu. No podem oblidar que el 2017 el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ens deia turismofòbics. Aquella gent ara ha acceptat els nostres marcs i discursos. La presidenta del Govern de les Illes Balears, els líders de TUI, de totes les cadenes hoteleres mallorquines, sobretot RIU, estan acceptant els nostres marcs, això és un èxit. Tanmateix, tenim una transformació discursiva que no es tradueix en cap canvi. Pens que hem de continuar amb aquest cicle de mobilitzacions que aturi els cops i d'aquí a tres anys, que un govern d’esquerres a les Illes Balears vengui d’un cicle que impedeixi no prendre decisions valentes, cosa que segurament va faltar l’anterior legislatura.
- Mallorca o Barcelona ja s’han convertit en no-llocs –espais que podrien ser qualsevol altre pels qui els visiten i que no hi tenen cap vinculació–?
Com a persona que viu al Regne Unit i coneix aquelles ciutats neoliberals, que són no-llocs, no diria que Mallorca o Barcelona encara ho siguin, però sí que el turisme té una força destructiva i homogeneïtzadora que per sort crea malestar en les poblacions locals. Cada vegada que tanca una botiga local i obri un lloc de gelats o un supermercat d’aquests destinats als turistes aquella població ho viu gairebé com si li estassin robant alguna cosa.
- Què trobau de l’ús intensiu del terme ‘residents’? Té el mateix significat que ‘poble mallorquí’?
Allò que vull teoritzar en la meva recerca és entendre el resident, en el context europeu, com a subjecte subaltern, i veig imprescindible entendre que avui en dia hem d'aplicar un marc en què hi ha una diferència clara entre els residents i els no residents. Clar, és un concepte molt mixt, estic parlant de residents de llarga durada, i això els moviments socials ho tenen molt clar: quan fan una pintada que diu «tourist go home, refugees welcome», allò que està dient és que volem uns residents socioculturalment i econòmicament integrats en aquesta illa o aquesta ciutat. Tots sabem qui no vol formar comunitat, aquells que passen tres mesos a l’any en habitatges d’un milió d’euros, volen gaudir del clima i la realitat mallorquina i tenen uns marcs legals que els permeten fer-ho. Quan parlam d’això, segurament, podríem dir que els residents són el poble mallorquí, aquella gent que viu i vol projectar la seva vida a Mallorca, i aquest és un subjecte plural, que parla tot tipus de llengües i té tot tipus de procedència, però veu que la força destructiva del turisme els està arrasant, i això es va veure a la manifestació de dia 21 de juliol, era radicalment plural en aquest sentit.
- El turisme de luxe és més problemàtic que l’enfocat a les classes mitjanes?
Tenc la sensació que per als treballadors és similar, és a dir, potser una Kelly té més càrrega de treball a un hotel de Magaluf que a un hotel boutique del Pla de Mallorca, no ho sé molt. Ara bé, allò que estan denunciant moviments com Futuro Vegetal o Fridays for Future és l'absoluta vergonya del seu consum de recursos naturals i la seva contribució al canvi climàtic: jets privats, iots, consum d’aigua, etc.
- Arribarem a veure la prohibició de la venda d’habitatge a no residents?
Úrsula Von der Leyen vol impulsar per primera vegada un pla d’habitatge, crec que aquest tema serà clau en l'àmbit europeu. Em sembla que la UE té clar que l’habitatge és el principal creador de desigualtat econòmica ara com ara. És a dir, a Mallorca, rebre una casa d’herència et canvia la classe. Jo crec que a diferents ciutats europees hi haurà una revolució amb el tema del lloguer turístic, a final de la dècada tot això serà molt diferent. Ara, limitar la venda d’habitatges a no residents és una cosa molt complicada: Mallorca hauria de demanar una emergència habitacional, el Govern espanyol l'hauria d'acceptar i després demanar-la a la Unió Europea, seria un ‘game-changer’, però ho veig molt complicat.
- Creis que apel·lar a la responsabilitat individual de cadascú, ja sigui a fer manco turisme, a no especular amb l’habitatge o a no vendre la finca dels padrins a estrangers és útil en l’escenari actual?
Malauradament, no. Allò que té sentit és posar mesures legals, fer que els turistes no puguin venir a un Airbnb. Hem de parlar del sistema que ho permet, posant límits al que es pot fer. I parlant de l’habitatge, veig molt difícil que hi hagi una bombolla a Mallorca, encara que els preus estiguin disparats, perquè sempre hi haurà gent de fora amb salaris molt més alts que voldrà comprar.