L'aigua és un bé molt escàs que cal preservar. Cal fer-ne un consum responsable i tenir-ne cura. Les Illes Balears es troben a les portes de la sequera i molts municipis del Pla de Mallorca i de la Serra de Tramuntana han hagut de decretar aquest estiu mesures dràstiques per a reduir el consum d'aigua. Amb tot, això contrasta amb el consum desorbitat fruit de la massificació turística i la proliferació desenfrenada de piscines privades. Una situació que crea enormes desigualtats socials.
Segons les dades del mes de juliol, les reserves hídriques de les Balears han caigut al 46% de la seva capacitat, el que representa un descens de 4 punts percentuals respecte al mes anterior i 9 punts percentuals per sota del mateix període de l'any passat. Mallorca, Menorca i Eivissa s'han situat, així, en un escenari de prealerta de sequera, mentre Formentera ja ha entrat en l'escenari d'alerta per sequera. En termes de percentatges de reserves, Mallorca ha baixat del 50% al 47%, Menorca del 50% al 44% i Eivissa del 35% al 32%. La situació global de les Balears és inferior a la de fa un any, quan les reserves estaven al 55%. En aquest sentit, les pluges de la DANA d'aquest mes d'agost només han suposat un increment mínim de l'1,5% de les reserves hídriques.
Aquestes dades mostren una tendència consolidada a la baixa de les reserves hídriques durant els mesos d'estiu, període precisament que concentra el major nombre de demanda degut a l'augment exponencial de la població fruit del turisme. La manca de pluges és cada any més acusada, fruit de l'augment de les temperatures provocades pel canvi climàtic, que fa que els mesos plujosos siguin de cada vegada més escassos. Si no plou, els aqüífers se'n ressenten, i les reserves no poden fer front a una demanda de cada vegada més creixent.
A més, segons dades de la Conselleria del Cicle de l'Aigua, la xarxa de subministrament dels pobles i ciutats de Mallorca presenta greus deficiències. Es calcula que, de mitjana, l'11% de l'aigua es perd per les fuites d'aigua a les xarxes de subministrament, arribant fins al 43% en pobles com ara Esporles. Es preveu una forta inversió per mirar de pal·liar aquesta mancança, que fa perdre bona part de l'aigua disponible i crea greus maldecaps als veïnats dels municipis afectats.
No debades molts pobles han decretat, aquest estiu, restriccions del consum d'aigua. El Pla i la Serra de Tramuntana han estat les zones més afectades. De fet, les carreteres de la Serra han estat aquest estiu un anar i venir constant de camions cisterna, que han donat cobertura a moltes zones. Els pobles amb mesures més dràstiques han estat Petra, al Pla, i Banyalbufar, a la Serra. Ambdós pobles han restringit l'aigua durant el vespre i bona part del dematí. Segons els consistoris, la mesura s'ha decretat per a garantir el correcte subministrament i evitar conseqüències encara pitjors, com quedar-se fora aigua. Els veïnats, resignats, han adoptat les mesures oportunes, no sense deixar de queixar-se per no poder accedir a aquest bé tan escàs.
El municipi d'Esporles també ha fet talls d'aigua selectius a carrers i urbanitzacions del seu nucli. A més, va decretar tot un seguit de mesures per a reduir dràsticament el consum d'aigua: prohibir regar horts i jardins amb aigua de l'aixeta, prohibir omplir piscines, prohibir netejar vials o terrasses, o prohibir la realització d'activitats lúdiques i recreatives amb l'aigua pública. A més, el municipi ha emprès una campanya per a detectar les fuites d'aigua i, el més significatiu, ha aprovat una moratòria per a la construcció de piscines privades al poble. Un fet rellevant, tenint en compte que les piscines privades i dels allotjaments turístics són un dels majors focus de consum d'aigua i una de les fonts de desigualtat en el seu accés.
Piscines arreu del territori
De fet, el tema de les piscines i el consum d'aigua és un dels reptes mediambientals que afronten les Balears. Segons un estudi de Terraferida, entre l'any 2015 i 2021 es varen construir a Mallorca un total de 5.271 piscines (1.765 en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà). Això suposà que, durant aquest període, es construïren una mitjana de 17 piscines a la setmana, que anualment sumaven la xifra de 880 d'aquestes edificacions. Aquestes noves piscines, sumades a les ja existents, donava l'esfereïdora xifra de 48.968 piscines a Mallorca l'any 2021. Però aquests darrers tres anys la situació ha anat en augment i actualment el conjunt de les Balears ja supera les 70.000 piscines construïdes. En aquest sentit, entre 2022 i 2024 s'ha edificat un total de 3.583 piscines noves. Unes xifres ambientalment insostenibles que, segons ja apuntà en el seu dia l'entitat ecologista, només es podrien solucionar amb la prohibició d'edificar noves piscines privades.
De la mateixa manera, des del GOB fa molt temps que també demanen que es prohibeixi l'edificació de noves piscines a les al·legacions que fan als planejaments urbanístics municipals. El primer municipi va ser Felanitx, ja fa alguns anys. L'entitat ecologista, en un primer moment, reclamava la prohibició a les àrees de sòl rústic, però actualment també ho fa extensible al sòl urbà. Margalida Ramis, presidenta del GOB, assegura que la mesura de prohibició no s'hauria de limitar als municipis on hi ha restriccions d'aigua sinó que «hauria de ser generalitzada». «És un absurd permetre la construcció de piscines particulars en el context actual de crisi climàtica», afirma.
Per part seva, Caterina Amengual, ambientòloga experta en recursos hídrics i cicle de l'aigua, assegura que el principal problema de les Balears és que «manquen d'una llei de l'aigua». «El pla hidrològic fa curt, necessitam una llei que reguli l'aigua i els seus usos», assenyala. Segons Amengual, «l'actual model urbanístic es projecta sobre la construcció de xalets amb piscines privades» el que comporta una situació que ja esdevé «insostenible». «Les piscines públiques (com les dels hotels), per normativa, han de canviar el 5% de la seva aigua cada dia. En la majoria dels casos aquesta aigua, que podria tenir altres usos, és totalment desaprofitada i va a parar a la claveguera», assegura. «I les piscines privades pateixen molta evaporació, s'embruten per la pols en suspensió i necessiten netejar-se, i això normalment es fa amb aigua corrent», afegeix. Amengual, qui remarca la necessitat de repensar el model urbanístic que permet la construcció de piscines, reitera la necessitat de conscienciació social i reivindica el llegat de la Mallorca musulmana pel que fa al tractament de l'aigua. «La cultura àrab, on l'aigua era un element central, sabia que l'aigua sempre havia d'estar tapada. En un clima mediterrani no es pot tenir l'aigua al descobert sense evitar l'evaporació. S'ha de fer una millor gestió de les piscines», sentencia.
Per part seva, Macià Blázquez, catedràtic de geografia de la UIB, considera que la pitjor afectació de la turistificació sobre els recursos hídrics limitats de les Balears és «el malbaratament per càpita per usos sumptuaris: golf, gespa, spas, etc.». La raó, a parer seu, és que «agreuja la desigualtat social amb exclusivitat d'accés només per a gent rica que se'n fot de la sostenibilitat». De la mateixa manera considera que la construcció desmesurada de piscines té uns efectes molt nocius sobre la crisi climàtica, ja que «la provisió d'aigua mitjançant dessalació o potabilització és aberrant quan depèn de fonts energètiques fòssils, que són la majoria». «Resol l'abastament d'aigua amenaçat per la creixent sequera agreujant les seves causes en tant emeten gasos d'efecte hivernacle», sentencia.
Sigui com vulgui, l'amenaça de sequera, la gestió dels recursos hídrics i les desigualtats socials lligades a l'accés a l'aigua són reptes de futur del nostre arxipèlag. Reptes que ens confronten amb l'emergència climàtica i que reclamen una conscienciació social cada vegada més gran sobre un dret fonamental: el dret a l'accés a l'aigua. Cal cuidar els recursos, gota a gota.