La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, va valorar de forma positiva la proposta presentada pel senador d'Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, per tal de prioritzar la població resident en la compra d'habitatge, davant la greu situació que travessen les Illes. La ministra va intervenir al Senat espanyol, responent una interpel·lació presentada pel senador pitiús, qui va reclamar mesures excepcionals per a fer front a una situació que ha portat les Illes Balears al límit.
«Compartesc la visió: Aquesta política l'hem d'afrontar-la des de l'ambició i reiterades ocasions he fet esment a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ens parlava de la necessitat que, davant aquesta situació d'emergència, els estats membres poguéssim atendre polítiques amb restriccions, sempre que aquestes fossin proporcionades i sempre que es donessin raons imperioses d'interès general, i no se m'acut més interès general que atendre que totes les persones, que tots els compatriotes puguin tenir un sostre que aquest sostre estigui al lloc al que resideixen, al lloc on treballen», va afirmar la ministra. Isabel Rodríguez també va assenyalar que els socialdemòcrates europeus han aconseguit que la política d'habitatge sigui també una política prioritària per a Europa. «Per primera vegada, ens plantegem un pla europeu d'habitatge assequible i que hi hagi un comissari responsable d'aquesta política», va afegir.
La ministra va defensar les mesures impulsades des del Govern espanyol, com el Pla d’Habitatge o l’eliminació de les Golden Visa, «perquè havíem estudiat com en algunes zones, especialment a les Illes, aquest element ja té una incidència important en l'afectació al preu de mercat», va afirmar.
El senador d'Eivissa i Formentera va exposar davant la cambra alta la dramàtica situació que viuen les Illes Balears i va denunciar les nul·les polítiques del Govern i dels ajuntaments, governats pel Partit Popular. En aquest sentit, va recordar que el PP ja ha anunciat que permetrà mantenir l'autorització per a lloguer turístic a les cases beneficiades per l'amnistia urbanística. «Més cases per als turistes i menys per als residents. El resultat: la formació de campaments de caravanes, tendes de campanya i barraques. Sí, a l'illa de luxe, els qui treballen per a aquest luxe es veuen obligats a viure en campaments insalubres sense aigua corrent ni electricitat», va explicar Ferrer, qui va recordar el desallotjament de Can Rova.
En marxa les obres de Ca n'Escandell
La ministra va destacar durant la intervenció d'ahir que és necessària la plena implicació de totes les administracions per a fer front al problema de l'habitatge. Malgrat que les competències són del Govern, el Ministeri impulsa en aquests moments el pla de construcció de pisos protegits més important executat mai a Eivissa, la construcció de 530 habitatges assequibles de lloguer per a allotjar més de 1.000 persones.
Residències militars per a fer vacances
Finalment, el senador també va aprofitar la seva intervenció per a reclamar un canvi d'ús de les residències militars que hi ha a Eivissa i a Sant Antoni: «El personal militar pot gaudir, juntament amb les seves famílies, de vacances d'estiu subvencionades en una de les dues residències militars de l'illa eivissenca, tancades a l'hivern i, per tant, buides. Un anacronisme injust i desigual». Ferrer va recordar que el 2016 el Parlament va instar la seva desafecció militar i la seva cessió per a poder satisfer allotjament de persones amb necessitats, en situació de vulnerabilitat. «Per no pagar no pagaven ni IBI ni ecotaxa», va afegir Ferrer.