El PSIB-PSOE ha expressat la seva preocupació davant un imminent inici del curs escolar que arriba amb «incerteses, dubtes, problemes i conflictes, als centres educatius, provocats pel Govern».
Així ho ha expressat la secretària d’Educació del PSIB-PSOE i diputada, Amanda Fernández, qui ha detallat els nombrosos dubtes que planteja la segregació lingüística com el principal problema del primer curs que està planificat al complet pel Govern de Marga Prohens.
En concret, Fernández ha denunciat que Marga Prohens i Antoni Vera «combreguen plenament amb aquesta segregació perquè, recordem, era una exigència de VOX i, suposadament, aquest pacte està romput, per la qual cosa no haurien de tenir cap problema en tirar-la enrere i apostar per la pau lingüística i social que ha tengut la comunitat autònoma els darrers anys».
Cal recordar que milers de persones es varen manifestar públicament contra l’arraconament del català i que només 11 centres dels quasi 400 que hi ha a les Balears s’ha adherit al pla pilot de segregació, cap d’ells públic. A més, la conselleria hi inverteix 20 milions d’euros, 60 el curs que ve, els quals «encara ningú sap a què fan comptes destinar-los», ha denunciat la del PSIB.
Tot plegat, suposa un nou problema en l’inici de curs perquè «a les matrícules d’enguany les famílies havien de triar entre català i castellà com a llengua d’ensenyament, i tot i que un gran percentatge va triar la llengua pròpia, no deixa d’haver-hi 1.300 famílies que varen triar el castellà i que dia 11 de setembre no sabran què han de fer, amb el silenci de la Conselleria com a resposta».
Per això, Fernández ha instat Prohens a retirar el pla de segregació, tornar al model lingüístic anterior i dedicar els 60 milions d’euros prevists a millorar la qualitat educativa.
Fernández també ha denunciat el desmantellament de serveis importants de la Conselleria d’Educació per als centres educatius i que estaven «molt ben valorats». El més sonat és el cas de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, Convivèxit, que ha passat de tenir set professionals i un administratiu a tenir-ne cinc, eliminant al personal de Menorca i d’Eivissa i Formentera.
«Es tracta d’un servei molt ben valorat per tota la comunitat educativa perquè treballen convivència, assetjament, coeducació, educació afectiva i sexual, educació emocional i el protocol de risc autolític, i que passa de 7 a 5 persones i totes elles noves, a dos dies de començar el curs», ha explicat la diputada.
Un segon exemple de desmantellament de serveis són els centres de formació del professorat: «Només s’han tret convocatòries per als directors de Menorca i d’Eivissa, mentre que a Mallorca han posat a dit les places de Palma, Inca o Manacor».
Un altre dels problemes que afronta el nou curs escolar, tal com ha criticat la secretària d’Educació, és que «l’objectiu de la conselleria d’Educació és emmagrir i arraconar l’educació pública per donar més poder a la concertada», tenint clar que «no ens referim als drets dels infants, les famílies i els docents que fan feina a la concertada, sinó que parlam de la concertada com a empresa privada».
En aquest sentit, Fernández ha lamentat que s’estan deixant perdre fons europeus per a la creació de places públiques d’escoleta 0-3 mentre es fomenta la concertació d’aquest cicle; s’augmenten els concerts del batxillerat a municipis on no hi ha manca de places com a La Salle de Maó, mentre es redueixen unitats a l’IES Joan Ramis i Ramis; amb nous concerts de primària a Formentera, on hi ha places públiques suficients o graus d’FP; la tramitació del nou Decret d’Escolarització que retorna el punt d’antic alumne i amb la reducció a una zona única d’escolarització per a Palma, amb els problemes de mobilitat i desarrelament que això comporta.
En definitiva, «estam davant un inici de curs que deixa molts de dubtes, incerteses i preocupacions per a famílies, centres i alumnes, amb unes polítiques per part del Govern que fomenten la discriminació i la segregació per raons de llengua, sexe o per raons socioeconòmiques».