En un acte celebrat aquest migdia a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, vint-i-set personalitats d'arreu dels Països Catalans han signat la Declaració de Prada, un manifest que reclama mesures urgents per revertir la minorització del català. Aquesta iniciativa ha comptat amb la col·laboració d'Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, i ha estat presentada pel diputat Lluís Puig, un dels impulsors i signants del document.
La Declaració de Prada destaca que l'ús social del català ha disminuït considerablement en els darrers anys, amb només un 32 per cent de parlants habituals, fet que situa la llengua en una situació d'emergència lingüística. El text subratlla que la responsabilitat per superar aquesta situació no pot recaure únicament en les administracions, sinó que també és fonamental que els ciutadans i les entitats de la societat civil esdevinguin referents lingüístics i promoguin l'ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Els signants fan una crida a la unitat dels territoris de parla catalana –incloent Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent, Catalunya del Nord i l'Alguer– per situar la llengua al centre del debat polític i social. Entre les accions proposades, destaquen la necessitat de parlar en català amb tothom, consumir cultura i entreteniment en català, i conscienciar la societat de la importància de ser referents lingüístics actius.
La declaració també demana la col·laboració activa amb entitats de defensa de la llengua i exigeix als governs espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana. Finalment, es fa una crida a enfortir les xarxes veïnals i a compartir experiències culturals que reforcin la consciència d'unitat lingüística.
Els signants conclouen apel·lant a la responsabilitat individual i col·lectiva per refermar el compromís amb la llengua i evitar el procés de desnaturalització cultural, tot posicionant el català com a eina de cohesió social i element central del debat polític i social.
Vint-i-set signants
Per territori, signen la declaració:
Andorra
- Juli Minoves Triquell. Ministre de Cultura, Turisme i Ensenyament Superior
- Susanna Vela Palomares. Ministra d’Educació i Cultura
Illes
- Fanny Tur Riera. Consellera de Cultura
- Esperança Camps Barber. Consellera de Transparència, Participació i Cultura
- Bàrbara Galmés Chicón. Consellera d’Educació i Cultura
- Damià Pons Pons. Conseller d’Educació i Cultura
- Gabriel Oliver Oliver (Biel Majoral). Consell Insular de Mallorca
Catalunya del Nord
- François Calvet. Diputat a l’assemblea francesa i senador
- Joan Pau Alduy Triaire. Senador i batlle de Perpinyà
- Jaume Roure. President de la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà
Catalunya del Sud
- Lluís Puig Gordi. Conseller de Cultura
- Joan Manuel Tresserras Gaju. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
- Àngels Ponsa. Consellera de Cultura
- Laura Borràs. Consellera de Cultura
- Ferran Mascarell. Conseller de Cultura
- Josep-Lluís Carod-Rovira. Vice-president de la Generalitat de Catalunya
- Clara Ponsatí Obiols. Consellera d’Ensenyament
- Oriol Izquierdo Llopis. Director de la Institució de les Lletres Catalanes
Franja de Ponent
- Josep Antoni Chauvell Larrégola. President Comarcal de la Llitera
- Rosa M. Domènech Vidal. Vice-presidenta del Consell Comarcal i consellera de Cultura
L’Alguer
- Esteve Campus. President de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques
- Carles Sechi Ibba. Síndic de l’Alguer
País Valencià
- Josep Lluís Albinyana i Olmos. President de la Generalitat Valenciana
- Àgueda Micó. Diputada i portaveu de Compromís al congrés espanyol
- Jordi Sebastià Talavera. Diputat al Parlament Europeu
- Rafael Climent Gonzàlez. Conseller d’Economia Sostenible
- Francesc Xavier Rius Torres. Responsable de l’Àrea de Cultura a la Diputació de València
En els darrers anys, diferents indicadors mostren que la situació de la llengua catalana és d’emergència lingüística. Actualment, amb només el 32 % de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic. Per superar la minorització de la llengua, a part de la tasca que han de fer les diferents administracions (locals, nacionals, estatals i europees), de la que no es poden desentendre de cap manera, són fonamentals els comportaments quotidians de tothom -persones individuals i entitats o col·lectius- per tal d’evitar una societat fragmentada, segregada i amb desigualtat d’oportunitats.
Amb la ferma voluntat i compromís de voler incidir socialment i influir políticament, els sotasignats fem una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana. És cabdal que les persones i entitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer s’impliquin de manera activa i conscient en la defensa i promoció de la llengua.
Instem i proposem a les entitats de la societat civil i a la ciutadania de tot l’àmbit lingüístic, a actuar de forma urgent en els àmbits següents :
- Parlar en català amb tothom, oferir la llengua catalana com a punt de trobada i com a element clau per obrir fronteres, en el marc de la interrelació de valors i persones. El coneixement i ús del català és i ha de ser encara més, eina de cohesió social i d’augment d’oportunitats per a tothom.
- Consumir i gaudir de cultura i entreteniment en llengua catalana. Sigui en plataformes de continguts audiovisuals, llibres, espectacles en viu, etc. Això reforçarà un mercat cultural en tot l’àmbit, impulsant circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional.
- Conscienciar al conjunt de la societat que tots som referents lingüístics, i de la importància del nostre exemple individual i col·lectiu. Ciutadania i entitats socials han de ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, i esdevenir referents per a tothom.
- Reivindicar que les entitats de qualsevol tipus (socials, culturals, esportives, científiques, lúdiques, ONG, etc.) han d’estar compromeses amb la llengua i fer les seves activitats i comunicacions sempre en català.
- Col·laborar amb entitats de defensa de la llengua a través de la participació activa i/o a través de la col·laboració econòmica. Ens cal organitzar la pressió ciutadana i vehicular-la cap on pot ser més eficaç.
- Enfortir les xarxes veïnals que vertebren la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats perquè incorporin el català com a llengua de comunicació i cohesió en el seu dia a dia.
- Exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana.
- Exercir amb plenitud els nostres drets lingüístics en els àmbits de la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum i el comerç de qualsevol tipus i els serveis d’atenció a les persones usuàries.
- Afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències professionals, lúdiques, activitats, etc. que permetin viure en català amb normalitat i reforcin la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.