L'organització ecologista GOB ha demanat a Ports IB que reforci el servei de vigilància a Portocolom amb una embarcació pròpia en el terme municipal de Felanitx per evitar el fondeig de vaixells sobre les prades d'algues de posidònia i de 'Cymodocea nodosa'.
El grup ecologista també ha posat l'accent en el fet que es produeixen filtracions d'aigües grises dels habitatges que es troben a primera línia de costa, pertanyents a la urbanització de Sa Punta, per la qual cosa exigeixen a l'Ajuntament de Felanitx que instal·li una xarxa de clavegueram.
Així, han criticat que aquesta badia «ha patit i pateix l'abandó de la seva gestió per part de les administracions responsables», ja que pateix «molts d'impactes i les pressions i moltes amenaces», sobretot respecte a la contaminació de les seves aigües i la destrucció de la biodiversitat.
L'espai, que abasta més de 75 hectàrees, està dins de la Xarxa Natura 2000 des de l'any 2006, sota la qualificació de Lloc d'Importància Comunitària (LIC), i alberga diverses espècies d'algues i coves marines. Al seu torn, a principis de l'any 2023 es va convertir en Zona d'Especial Conservació (ZEC) i compta amb un Pla de Gestió.
Club nàutic i emissari submarí
La contaminació de l’aigua, no acaba aquí, expliquen, «una font de contaminació greu la trobam en el Club Nàutic. Sobretot, procedent de la zona d’avarada d’embarcacions que es troba contigua a la làmina d’aigua. En aquesta explanada es realitzen les tasques de neteja, reparació, rascat i pintada de patens d’embarcacions, etc. Així, la superfície acaba amb quantitats de residus tòxics com les restes de pintura, els olis i hidrocarburs (aigües de sentina) que suposadament acaben dins un decantador per evitar que acabin al mar, però que resta molt de ser així. Els decantadors es troben en molt mal estat, molt rovellats, d’uns 10 cm d’amplada i a poc més d’un metre de l’inici del mar, de manera que és fàcil que hi hagi pèrdues o desbordaments especialment si hi ha pluges». Així, demanen «solucions eficients per evitar que es continuï contaminant l’aigua del mar, de dins el Club Nàutic, a causa de la seva activitat». A més, al Port, els col·lectors de recollida d’aigües grises i de sentines requerits per a que les embarcacions que amarren puguin descarregar, es troben avariats des de fa anys, de manera que «les embarcacions en molts casos aboquen aquestes aigües a la pròpia badia». Demanen a Ports IB «l’activació del seu funcionament i el control de la seva utilització».
Altrament, des de principis del 2023, aquest espai protegit es va convertir en Zona d’Especial Conservació (ZEC) i compta amb un Pla de Gestió. Tot i això, les pressions no han disminuït ni s’han pres mesures per eliminar-les. Tot i això, una de les mesures de gestió que recull el Pla, és la navegació per dins la badia a una velocitat màxima de 3 nusos i la prohibició de la navegació amb motos d’aigua. L’objectiu és evitar l’agitació de les aigües i reduir la seva terbolesa, la qual afecta a les comunitats vegetals que no poden fer la fotosíntesi d’una manera òptima repercutint a tot el conjunt de la biodiversitat. Això fins al moment, tampoc s’ha controlat i durant els mesos d’estiu es poden veure circular embarcacions i motos d’aigua a velocitats molt superiors. El GOB demana a les administracions competents que «habilitin els sistemes de vigilància i control necessaris per garantir el compliment de la norma».
Altres impactes a l’entorn marí de Portocolom
Aquests són alguns dels problemes que té la badia, però n’hi ha altres. També, ben a prop, tot i que fora de la badia, trobam la platja de Cala Marçal, on hi ha un emissari submarí que allibera aigua de la depuradora de Portocolom. Ja són varis els anys que aquesta platja en un o varis moments de l’estiu ha hagut de tancar temporalment per mala qualitat de la seva aigua. Els problemes amb la bomba d’impulsió de l’aigua residual que va cap a la depuradora són habituals durant l’estiu, probablement per l’augment de la població durant aquests mesos. Si a això es suma l’aigua que surt de l’emissari, teòricament depurada però que segueix alliberant matèria orgànica, el que acaba passant és una eutrofització de l’aigua de la platja. Això es pot apreciar amb la coloració verda de l’aigua i esdevé en un empobriment de l’oxigen dissolt, afectant a tota la biodiversitat.
Des del GOB expliquen que «els companys de la Plataforma Salvem Portocolom, varen detectar, a finals de maig, una taca en la superfície de l’aigua que feia sospitar que l’emissari submarí tenia una fuita i que l’aigua estava alliberant-se molt més a prop de la costa. Varen poder comprovar-ho i van veure com l’aigua no fa tot el recorregut de l’emissari, ja que aquest està espatllat, en molt mal estat, i allibera a 16 m de fondària i únicament a 440 m de la platja. A més a més, els valors de bacteris fecals presents supera, en gran mesura, els valors permesos per a tenir unes aigües aptes pel bany».
Es poden veure les imatges al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=WNePLtqCwCc
Des del GOB han sabut que l’Agència Balear de l’Aigua – ABAQUA té coneixements d’aquesta ruptura des del 2021 i no ha estat fins al maig d’aquest any, 2024, que no ha aconseguit adjudicar el projecte de reparació.
«Ens preocupa enormement la falta de preocupació i de prioritat que es dona des de les administracions competents (ABAQUA, Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua i Ajuntament de Felanitx) a la gestió de l’aigua. Els emissaris es troben envoltats de Posidònia, i les fugues o ruptures del conducte en molts casos impliquen l’abocament directament sobre aquesta, o a escassos metres. Això suposa un impacte en el seu rendiment fisiològic i la biodiversitat associada. Fins al moment, els científics havien considerat una distància de seguretat de 500 m a la praderia, però un estudi recent de l’IEO i l’Universitat d’Alacant, han determinat que per evitar impactes, la distància mínima al punt d’emissió hauria de ser de 2,5 km», expliquen.
Des de l'estitat ecologista conclouen que «ens preocupa enormement que el nou Decret-llei de simplificació administrativa, Decret-llei 3/2024, regularitza els emissaris construïts abans de l’entrada en vigor de la Llei 22/1988, de costes, i que actualment es troben en servei. Això, és molt greu, perquè regularitza unes infraestructures que no han estat construïdes ni instal·lades segons criteris que tenguin en compte l’impacte socioambiental, permetent reparar unes infraestructures que seguiran sense complir amb aquests criteris».
La Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua, ja ha anunciat que repararan l’emissari de Portocolom i alguns altres de la Costa de llevant. Però tot i la necessitat d’evitar que es continuï contaminant el mar com s’està fent, «el que és necessari és evitar que s’alliberi aigua al mar que tengui impacte en la biodiversitat marina.
Per això demanam que s’inverteixi en la millora de la depuració de l’aigua i que aquesta pugui ser regenerada, utilitzada per a altres usos, com el reg, en comptes de ser abocada al mar. L’aigua és un recurs escàs i és intolerable no reutilitzar-la i que sigui abocada al mar quan no es pot evitar que tengui un impacte en l’ecosistema marí, i fins i tot en la salut de les persones».