La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, davant l'atorgació del títol de 'Reial' a l''Acadèmi de sa Llengo Baléà' per part de Felipe VI, ha volgut deixar clara la seva posició de «total desacord»: «L''Acadèmi de sa Llengo Baléà' preconitza, sense cap suport científic, unes aberrants normes ortogràfiques i gramaticals d'aquesta suposada 'llengo baléà'».
En un comunicat, la Reial Acadèmia de Bones Lletres assenyala que la Filologia i la Romanística internacional «reconeixen unànimement la denominació catalana per referir-se al conjunt de totes les varietats de la llengua parlada» a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, l'Alguer i la Franja d'Aragó. I, per altra banda, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix que la llengua pròpia de les Illes Balears és «la llengua catalana, que té el caràcter de llengua oficial juntament amb el castellà».
També, que «les modalitats insulars del català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera «han de ser objecte d'estudi i protecció, però sempre sense perjudici de la unitat de la llengua, i en aquest mateix article es determina que la UIB és l'òrgan oficial consultiu per a tot el que es refereix a la llengua catalana».
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Es tracta de la més antiga de les acadèmies amb seu a Catalunya, i la seva temàtica inclou tot el camp de les humanitats: entre els seus membres s’hi poden trobar des de novel·listes i poetes fins a prehistoriadors, geògrafs i historiadors de l’economia, passant per les diferents àrees filològiques (llengües clàssiques, romàniques i semítiques).