La proposició de llei per a amnistiar els independentistes perseguits per raons polítiques inclouria els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per un delicte de pertinença a 'organització terrorista', als 10 encausats per les protestes promogudes per Tsunami Democrátic després de les condemnes pel 'procés', la tardor de 2019, o els policies processats per la seva actuació criminal durant la celebració del referèndum il·legal de 2017.
La norma també abastaria a Josep Lluís Alay, el cap de gabinet de l'expresident català Carles Puigdemont i a l'exconseller d'Interior de la Generalitat catalana Miquel Buch.
Així consta en el text, que delimita l'amnistia a un context temporal que comprèn des de l'1 de gener de 2012, «any en què varen començar a desenvolupar-se els fets del procés independentista», i aquest 13 de novembre de 2023.
A més del marc temporal, la proposta delimita els delictes que seran amnistiats, i que inclouen els d'usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics i prevaricació.
Els líders independentistes
Tal com estava previst en el marc de les negociacions de les últimes setmanes per a una investidura i una eventual formació de Govern de l'Estat, la proposició inclouria els líders del 'procés', tant els que ja estan condemnats com els que romanen processats en rebel·lia.
El text no fa esment exprés als seus noms, però la mesura inclouria a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que varen ser indultats però romanen inhabilitats per delictes de desobediència i malversació després que el Tribunal Suprem revisàs les seves condemnes arran de la reforma que va eliminar la sedició i va modificar la malversació.
També afectaria els dirigents Jordi Sànchez i Jordi Cuixart --condemnats per 'desordres públics' després de la reforma--, a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn --condemnats per desobediència una vegada aplicat el nou Codi Penal--, encara que en els seus casos ja es varen extingir les seves penes d'inhabilitació i varen ser indultades les seves penes de presó.
Respecte als independentistes exiliats, l'amnistia beneficiaria l'expresident i líder de Junts Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
El text al seu torn tendria impacte en el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que roman a Suïssa processada per un delicte de desobediència després de la reforma que va derogar la sedició. Igualment abastaria l'exconsellera i eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, processada per desobediència.
Desmunta els muntatges de suposat 'terrorisme'
La llei explica que queden exclosos de l'amnistia únicament «els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats en el capítol VII del Títol XXII del Codi Penal sempre que hagi
recaigut sentència ferma». Cal recordar que la causa dels CDR està pendent de judici i la relativa a Tsunami segueix en instrucció, per la qual cosa no hi ha hagut sentència en cap dels dos casos.
L'amnistia abasta «els actes de desobediència, qualsevol que sigui la seva naturalesa, desordres públics, atemptat contra l'autoritat, els seus agents i els funcionaris públics, resistència o altres actes contra l'ordre i la pau pública que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport als objectius» de l'independentisme o «els encausats o condemnats per l'execució de qualssevol dels delictes» amnistiats.
En el marc de la causa relativa a Tsunami, el jutge ha imputat Rovira, l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell i al propi Alay i ha dirigit les seves perquisicions contra Puigdemont, al qual ha ofert la possibilitat de comparèixer voluntàriament perquè per imputar-lo ha de rebre abans el permís de l'Eurocambra, de la qual forma part i per la qual gaudeix d'immunitat, i del Suprem, tribunal davant el qual està aforat.
Els propis Alay i el Vendrell també es troben investigats en un Jutjat de Barcelona pel cas anomenat 'Volhov'.
Els policies espanyols, perdonats
La llei eximiria de responsabilitat els 45 agents de la Policia espanyola que varen ser processats el mes de gener passat pel Jutjat d'Instrucció Número 7 de Barcelona per les càrregues de l'1-O a la ciutat.
Miquel Buch
Així mateix, el text també neutralitzaria la condemna de quatre anys i mig de presó que es va imposar a l'exconseller d'Interior Miquel Buch per pressumptament designar el mosso d'esquadra Lluís Escolà com a càrrec de confiança perquè escortés Puigdemont després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. A més de la pena de presó, també impactaria en la condemna de 20 anys d'inhabilitació que es va dictar sobre Buch per delictes de malversació i prevaricació.
La norma no sols beneficiaria l'exconseller, sinó al seu torn el mosso que va fer d'escorta de l'expresident i que va ser condemnat a quatre anys de presó i 10 d'inhabilitació.
Tribunal de comptes
La proposta també contempla el procediment que se segueix contra 35 exalts càrrecs catalans encausats en el Tribunal de Comptes per la responsabilitat comptable derivada del suposat desviament de fons per a les despeses de l'1-O i de l'acció exterior del 'procés'.
La llista total dels 35 inclou el mateix Puigdemont, Junqueras o l'expresident català Artur Mas. També recull els casos d'exconsellers condemnats pel Suprem, com Romeva i Turull; exconsellers exiliats, com Comín i Puig; exdelegats de la Generalitat a l''exterior, com els dels Estats Units, França, Itàlia i Portugal; i delegats en l'exterior que encara romanen en el càrrec, com Marie Katinka (Alemanya) i Eric Hauck.