Del 20 al 24 de setembre tendrà lloc al pati de la Misericòrdia la Setmana del Llibre en Català organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca amb el patrocini del Consell de Mallorca en el marc del conveni pel Foment de la Lectura 2023.
Aquesta nova edició de La Setmana del Llibre en Català ens convida a recuperar motius de reivindicació i celebració de la llibertat a través dels llibres, la llengua i la cultura en un entorn que vol donar veu a les persones i col·lectius que usen la paraula com a eina per a aquest fi en el camí.
Enguany la Setmana comptarà amb la participació de 10 llibreries de Palma, xifra que supera la de totes les edicions anteriors. Concretament, hi seran presents les llibreries:
- Abacus
- Drac màgic
- Embat llibres
- Espai Caramulls
- Insula literària
- La Salina
- Lila i els contes
- Llibreria pròpia
- Llibres Ramon Llull
- Quart creixent
El lema d’aquesta Setmana és «Llibre Lliure, Veu Viva» i es fa present a través de les diferents activitats del programa, posant en valor la veu dels llibres i de les persones, amb especial èmfasi a aquelles que transiten moments difícils per qüestió de gènere, orientació sexual o ètnia. En aquest sentit i per primera vegada hi participarà una llibreria de venda exclusiva d’obres d’autores, la Llibreria pròpia, així com la presència de Juny Siva en representació del col·lectiu LGBTIQ+, que a més de presentar la seva darrera obra oferirà una actuació musical.
En el mateix sentit, el mediador intercultural, dinamitzador i dramaturg Víctor Uwagba farà el pregó que donarà inici a la cita anual de les lletres catalanes organitzada per les llibreries, d’aquesta forma, les llibreries volen expressar el rebuig a les actituds racistes com les que ha patit Uwagba.
El programa està carregat d’activitats que inclouran contacontes pels més petits, presentacions, poesia, música. D’entre les autores i autores que hi participaran hi ha destaquen els noms d’Imma Monsó, Sílvia Soler, Juny Siva, Rafel Vallbona o Xavier Grasset, entre d’altres.
També hi haurà recitals com el del poemari de Joan Tomàs, guanyador dels Jocs Florals 2023, tallers per a infants i actuacions musicals com la del cantant mallorquí Xanguito.
De forma paral·lela, s’alliberaran llibres pels carrers de Palma gràcies a la col·laboració d’editorials mallorquines i de fora de Mallorca.
Pel que fa a les sinèrgies amb altres agents del món del llibre, s’ha de destacar l’activitat Una literatura oberta al món, una Setmana del llibre en Català conversa entre Josep Piera, Carlota Gurt
i Sebastià Perelló que organitzen conjuntament l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i la Fundació Mallorca Literària.
Amb aquestes propostes, la Setmana del Llibre en Català espera reunir a totes aquelles persones que senten la llengua, els llibres i tot allò que impliquen com un motiu d’unió i de celebració, i també a tots aquells que tenen interès per descobrir-ho.
La 34a edició de la Setmana te per imatge la musa, una font d’inspiració artística que, en aquest cas, simbolitza la confluència a la realitat plural del present dels elements del recorregut històric de la literatura catalana, ja que la musa va estar present als Jocs Florals de Barcelona. Aquesta imatge és obra de l’il·lustrador, poeta i dissenyador mallorquí Eduard Bagur.
Cada un dels elements que donen forma i color a la campanya de comunicació serveixen per a reforçar la idea del llibre com a vehicle de llibertat de pensament, d’expressió i cultura, començant pel llibre mateix que sosté amb la mà la musa contemporània, empoderada, andrògina i racialitzada, que ens convida a la cita anual del llibre en català: Les Cinc Branques, antologia de poesia femenina catalana de 1975.
Pel que fa a l’espai cedit pel Consell de Mallorca, el pati de la Misericòrdia comptarà amb una zona de lleure per a poder gaudir entre les diferents activitats i que convida a la relació i l’intercanvi d’opinions, recomanacions i reflexions entre autors, editors, llibreters i lectors, i on hi trobarem un petit bar que oferirà menjar i begudes a les persones assistents.
El pregó d'Uwagba
Vinc de l'escola d’aquells que llegeixen un llibre i tot d’una en cerquen el símil o la metàfora en relació amb la vida quotidiana o amb les circumstàncies al voltant del món. Un llibre per a mi és molt més que un entreteniment. Potser és perquè vinc de la tradició oral africana, on, en acabar la història contada, a continuació, sempre hi havia una anàlisi sobre quina era la seva lliçó i la connexió que podia tenir també amb la vida en comunitat. El meu coneixement infantil i adult s'ha construït sobre aquesta premissa. M’acompanyarà i centraré el meu pregó en aquesta frase, recordant a Frederic Mistral, poeta:
«El poble que conserva la seva llengua, guarda les claus de la seva llibertat»
Tinc 3 confessions que fer-vos:
La primera, per favor no espereu un pregó digne d’obtenir el premi a les lletres catalanes, només som l’auto-proclamat afro-mallorquí que tot i tenir un vocabulari simple del català, té una profunda estima a la terra,la llengua i la seva gent.
La segona confessió és una anècdota de les moltes que he tingut amb l'amic personificat, el català.
La tercera confessió: El meu nom de família; Eguriase i els meus cognoms vénen de l'idioma Urhobo que es parlat per més de 2 milions de persones al delta de Níger a Nigèria; el poble dels meus pares. Varen emigrar a Lagos, la capital en aquells moments, allà varem néixer els 8 germans. L'idioma local i que es podia ensenyar a l'escola era el Yoruba. És una de les llengües que parl juntament amb l'anglès, pidgin, castellà i català. Sorprenentment l'urhobo (llengua mare del meu pare i de la meva mare) és la que he compartit i xerrat menys. Tinc serioses dificultats cada vegada que ho he de parlar. Sabeu per què?