La Fiscalia ha demanat al jutjat d’instrucció 21 de Barcelona que no admeti a tràmit la querella criminal pel cas de l'agent de la Policia espanyol infiltrat D.H.P. d'origen mallorquí -amb la identitat falsa de Daniel Hernàndez Pons- destapat per la Directa.
La denúncia, impulsada al gener, per les activistes afectades, Irídia i la CGT acusa l’agent, el seu superior i el Ministeri de l’Interior espanyol d’haver comès un delicte d’abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d’impediment de l’exercici de drets cívics. No obstant això, el Ministeri Fiscal considera que «no es revela la comissió de cap fet subsumible en un tipus delictiu» i no fa cap referència als superiors de l’agent infiltrat.
Com explica la Directa, que ha tengut accés a l'informe, a més de demanar al jutge que arxivi la demanda, el Ministeri públic encaixa el cas del policia infiltrat en la figura d’agent d’intel·ligència i reconeix que, a diferència de l’agent encobert, no està regulat en el marc normatiu espanyol. Des d’Irídia, centre de defensa dels drets humans que porta l’acusació en nom de les dones afectades, consideren els fets «especialment greus i preocupants, més encara en veure el contingut de l’escrit de Fiscalia».
Les activistes afectades remarquen que mai haurien establert relacions sexeafectives si haguessin sabut que era policia i assenyalen la manca de consentiment a l’hora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat. Malgrat això, el Ministeri Fiscal considera que va haver-hi consentiment, que varen acceptar les relacions «lliurement, sense violència ni intimidació» i que «no eren asimètriques» ja que no podia «abusar de la seva condició de policia, que les querellants desconeixien».
Per contra, la denúncia argumenta que el consentiment «depèn de la informació de què disposi una persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta» i conclou que «la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual són indestriables del consentiment sexual».
Finalment, la Fiscalia reconeix, com va fer un informe de la Comissaria General d’Informació arran del primer cas destapat, que existeixen «altres formes d’infiltració diferents a la d’agent encobert» –regulada a la llei d’enjudiciament criminal i que actua sota ordre judicial–, com la d’agent d’intel·ligència.
La denúncia
Vuit de les activistes afectades varen interposat una querella per les conductes de l’agent de la Policia espanyola D.H.P., infiltrat als moviments socials de Sant Andreu i Barcelona i al moviment sindical entre el maig de 2020 i l'octubre de 2022.
Defensades per Irídia i la CGT, remarquen que es tracta d’uns fets molt greus, ja que en cap cas és acceptable que un policia encobert utilitzi les relacions sexoafectives amb activistes per a obtenir informació i apuntalar la seva identitat encoberta per a infiltrar-se en el teixit associatiu i sindical. Cal recordar també que la infiltració d'agents només té justificació legal quan es projecta a la investigació d'uns delictes taxats en el marc de la lluita contra el crim organitzat o el terrorisme. Aquest cas quedaria fora d'aquest supòsit, ja que l’objectiu era monitorar els moviments socials i/o desestructurar-los, especialment el moviment llibertari, essent una greu vulneració de drets civils.
Malgrat que la infiltració d'agents està prevista i acotada al camp de la delinqüència organitzada i de la lluita antiterrorista, la realitat és que l'ambigüitat del marc legal exposa la ciutadania i tot el teixit associatiu a ser víctimes potencials d'actuacions d'espionatge estatal arbitràries o abusives. Aquesta debilitat i opacitat del marc legal, en termes de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, no assoleix el llindar de marc legal suficient de cara a les prohibicions de l'Article 3 i 14 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i de la garantia dels drets reconeguts als articles 8, 10 i 11 CEDH.
Per això, en la querella interposada, denuncien l’agent per quatre tipologies diferents de delictes comesos contra cadascuna de les afectades: cinc delictes d'abusos sexuals continuats, cinc de tortura o subsidiàriament contra la integritat moral, cinc de descobriment i revelació de secrets i, finalment, cinc d'impediment de l’exercici dels drets cívics.